GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

14,5 milions de llocs de treball d’aquí al 2050 per a poder finançar les pensions

El nombre de llocs de treball haurà de créixer en 14,5 milions d’aquí al 2050, passant dels poc més de 18 milions als gairebé 33 milions d’ocupats, per a poder finançar les pensions dels gairebé 15 milions de pensionistes que es preveuen per a mitjan segle, segons es desprèn de l’estudi “Les pensions a Espanya” elaborat pel Consell General d’Economistes.

L’estudi posa en relleu que per a mantenir unes pensiones similars a les actuals es necessita entorn de 2,4 llocs de treball per pensionista, per la qual cosa el nombre de llocs de treball per a fer front a l’increment de les pensions s’haurà de duplicar en 32 anys. Tanmateix, les dades de la Comissió Europea apunten que entre 2020 i 2050, l’ocupació a Espanya oscil·larà entre els 18,5 i els 19,5 milions, per sota dels 33 milions necessaris. Per això, si es compleixen les projeccions de la Comissió Europea, segons l’estudi, el dèficit actual del sistema públic de pensions augmentarà des de l’1,6 % del PIB al 6,3 % el 2050.

L’autor de l’estudi, Guillem López-Casasnovas, ha assegurat que el treballador mitjà aporta actualment per a pensions i altres prestacions uns 5.700 euros, cosa que implica, al seu parer, que el 2017 haurien calgut uns 3,3 milions més de llocs de treball perquè el dèficit hagués estat zero. També ha destacat que per al conjunt d’Espanya s’espera que el pes dels majors de 60 anys es duplicarà d’aquí aL 2040, per la qual cosa la despesa pública necessària per al seu benestar passarà a representar el 33,1 % del PIB. Si aquesta despesa total es manté constant, l’increment desplaçarà les polítiques públiques destinades a altres col·lectius des del 68 % actual a només un 28 %, mentre que si s’incrementa la despesa pública de manera que no es produeixi efecte de substitució, només per l’efecte demogràfic, la pressió fiscal se situaria en el 57,2 % el 2040. Aquesta situació, si no va acompanyada d’un creixement dels impostos i si tota l’embranzida es trasllada al dèficit, farà que Espanya compti el 2029 amb un estoc de deute que generarà un “efecte bola de neu” i que representarà el 150 % del seu PIB.

Posar fi a les pensions de viduïtat

López-Casasnovas ha assegurat que és el moment d’eliminar la pensió de viduïtat, perquè estava pensada per a una altra època. Durant la presentació de l’informe, el president del Consell General d’Economistes, Valentín Pich, ha afirmat que “no és el moment de caure en el descoratjament, sinó d’actuar amb urgència”. “Igual que la por infundada a una fallida pot fer que els clients retirin els dipòsits i que l’entitat acabi fent fallida de debò, si donem per descomptat que el sistema no té solució, acabarem enfonsant-lo”, va afegir. Sota el seu punt de vista, l’alarmisme dona infelicitat i crea tensió innecessària. “No sabem exactament què passarà demà i això està condicionat a moltes coses, però ningú no pot afirmar que els pròxims anys tot serà igual. El que pugui passar demà està molt condicionat a les decisions que prenguem avui”, ha ressaltat Pich.

Per part seva, Guillem López-Casasnovas ha assegurat que hi ha heterogeneïtat en les respostes dels experts consultats, ja que mentre que uns veuen necessari finançar les pensions amb impostos, d’altres consideren que finançar-les d’aquesta manera suposaria trencar el principi de contributivitat i que seria millor plantejar-se un ajust de les pensions en funció de les disponibilitats. Així, a partir de la diferència d’opinions, López-Casasnovas creu que certament avui no hi ha a Espanya una solució clara a la vista. “Es tractarà de compassar diverses mesures, ajustades i ponderades a cada situació, cosa que requereix més debat tècnic que diatriba política”, ha postil·lat. Segons el seu punt de vista, si no hi ha una conscienciació social i ciutadana més gran dels efectes intergeneracionals de mantenir l’actual situació de les pensions i de les conseqüències d’algunes de les alternatives de reforma, “resultarà impossible reorientar la deriva d’inequitat contra les generacions futures a què estem abocats”.

El president d’Economistes Assessors Laborals (AEL), Roberto Pereira, ha indicat que si ara ja es pateixen els desajustos en el sistema, en la frontera dels pròxims 20 anys la transformació que experimentarà la piràmide demogràfica de la població treballadora i jubilada serà “tremenda”. Així, Pereira ha assenyalat que el futur de les pensions i la sostenibilitat del sistema exigeix que es prenguin mesures i es faci amb el temps suficient perquè cada treballador conegui anticipadament a la seva jubilació quins són els seus drets i pugui complementar o planificar per a no patir minves de poder adquisitiu.

Agència Europa Press

Millores fiscals en els PGE per a empreses que financin start-up

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat que s’impulsarà l’Estratègia de Nació Emprenedora per donar suport a les empreses emergents o start-up, de manera que els Pressupostos del 2019 inclouran millores fiscals per a les empreses que financin start-up, a més d’avançar en el marc legal per a reconèixer les seves singularitats i la creació d’una xarxa connectada d’acceleradores i incubadores.

Sánchez ha explicat que s’avançarà en un marc legal que reconegui les singularitats pròpies de les start-up i la seva naturalesa jurídica específica i es potenciaran els incentius fiscals per a la inversió en R+D+I en l’Impost de Societats. En concret, l’objectiu és que un nombre més gran de big corporates percebin les start-up com a vehicles d’innovació “des de fora cap a dins”. A més, s’establirà la transferibilitat dels crèdits fiscals generats en l’Impost de Societats per activitats d’R+D+I a empreses que participin en finançament, projectes i tecnologia de start-up.

Així mateix, el president del Govern ha detallat que es faran passos per a la creació d’una “veritable” xarxa d’acceleradores i incubadores, amb la finalitat de millorar la connectivitat de la “extraordinàriament potent” xarxa actual i es potenciaran trobades i fòrums internacionals i nacionals per a reforçar el contacte amb el talent.

Agència Europa Press

12.000 actuacions per a lluitar contra els falsos autònoms en el marc del Pla Director

La Inspecció de Treball ha efectuat un total de 12.000 actuacions ordinàries per regularitzar la situació dels falsos autònoms, al marge del “Pla Director per un Treball Digne”, segons ha afirmat la ministra portaveu i ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá. El Ministeri ha assegurat que més enllà dels plans de xoc inclosos en el Pla Director, “destaquen els bons resultats de l’actuació ordinària de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’ús fraudulent de la contractació temporal”.

Entre el gener i el setembre s’han transformat un total de 97.269 contractes temporals irregulars en indefinits. A més, els nou primers mesos de l’any s’han superat els contractes transformats tot l’any passat, quan la xifra va vorejar els 92.925 contractes, que, fins al moment, “era el millor resultat obtingut per l’actuació ordinària de la Inspecció de Treball en aquesta matèria”. Si es tenen en compte els contractes temporals transformats en indefinits com a conseqüència de la posada en marxa dels dos plans de xoc, la xifra de transformacions ascendeix a 144.474, fet que representa els millors resultats històrics de l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra el frau en la contractació temporal.

Des de la posada en marxa del Pla Director s’ha aconseguit l’equivalent al 50,8% de les transformacions indefinides reeixides el 2017. Així mateix, pel que fa a la jornada laboral, un total de 6.451 treballadors amb contractes a temps parcial han vist incrementada la jornada laboral després que la Inspecció de Treball detectés que en realitat treballaven a jornada completa de manera abusiva. Aquesta xifra suposa un 12,5 % del total d’empleats que la Inspecció considera que pateixen parcialitat abusiva. Fins al moment, s’han enviat més de 81.639 advertiments a empreses. D’aquests, 57.677 cartes són relatives a frau en la contractació temporal i 23.962 relatives a la contractació a temps parcial. En total, aquestes contractacions afectaven un total de 130.831 treballadors.

El “Pla Director per un Treball Digne”, aprovat el 27 de juliol passat, pretén recuperar els drets laborals, millorar la qualitat de l’ocupació i de les condicions de treball, a més de lluitar contra el frau existent en el mercat laboral, “cosa que reforça la sostenibilitat present i futura de la Seguretat Social i de les prestacions socials”.

Al costat de la primera fase de l’execució dels plans de xoc, també destaquen la posada en marxa de l’Organisme Estatal d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, la constitució de la Unitat de Lluita contra la Discriminació i la creació de la bústia de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Es posarà en marxa la segona fase, que consistirà en visites per part de la Inspecció de Treball a les empreses que no han regularitzat els seus treballadors. Com a conseqüència de la comunicació rebuda seran objectiu de l’actuació inspectora corresponent, segons ha informat el Ministeri.

Agència Europa Press

El Govern deroga “l’impost al sol” i reconeix el dret a autoconsumir sense peatges ni càrrec

El Govern ha decidit derogar l’anomenat “impost al sol”, que dificultava i desincentivava el desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica i de l’autoconsum elèctric a Espanya. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assenyalar que amb aquesta mesura es busca pal·liar “el retard d’Espanya en aquesta matèria”, ja que no és lògic que “un país ric en sol com Espanya disposi de 1.000 instal·lacions, enfront del milió que té Alemanya. Hi ha un llarg recorregut”, va dir.

A més, es reconeix el dret a l’autoconsum compartit per part d’un o diversos consumidors, cosa que permetrà aprofitar les economies d’escala, així com a autoconsumir energia elèctrica sense peatges ni càrrecs. Per tant, es deroga el càrrec que s’imposava a l’autoconsumidor per l’energia generada i consumida a la seva pròpia instal·lació. Segons l’Executiu, el desenvolupament de l’autoconsum garanteix als consumidors “l’accés a alternatives més barates i respectuoses amb els límits del planeta, contribueix a reduir les necessitats de la xarxa elèctrica, genera més independència energètica i permet reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle”. A més, considera que és una activitat “generadora d’ocupació vinculada a la transició ecològica, com ja s’ha demostrat en països del nostre entorn”.

Potencial d’Espanya en autoconsum

A Espanya, la potència elèctrica registrada en instal·lacions d’autoconsum ascendeix a 1.196 megavats (MW), dels quals 170 MW corresponen a instal·lacions de fonts d’energia renovables, una xifra molt baixa per a un país com Espanya amb un enorme potencial en aquestes fonts d’energia.

Dins de l’autoconsum amb renovables destaquen les aportacions corresponents a l’aprofitament energètic del biogàs (127 MW) i l’energia solar fotovoltaica (28 MW). En qualsevol cas, cal tenir en compte que, des de la Sentència del Tribunal Constitucional en què es van modificar alguns articles del Reial Decret 900/2015 i, en particular, es va anul·lar el procediment del registre administratiu d’autoconsum a escala nacional, és molt probable que existeixin instal·lacions d’autoconsum operatives que no han estat registrades.

Agència Europa Press