GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Futures reformes sobre comptabilitat i auditoria

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) va obrir a finals de l’any passat dos tràmits d’audiència pública, un sobre un projecte de Reial decret, que modificarà el Pla General de Comptabilitat (PGC), el PGCPIMES, les NOFCAC i l’adaptació a entitats sense fins lucratius, que s’aplicarien als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener del 2020. Les modificacions tenen per objectiu adaptar aquests textos a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15. D’aquesta manera, les carteres valoratives d’actius financers del PGC es redueixen de 6 a 3. I un segon tràmit sobre un altre projecte que reformaria el Reglament que desenvolupa la Llei d’auditoria de comptes.

La nova reforma del PGC té per objecte aconseguir l’adequada homogeneïtzació de la normativa comptable espanyola amb les normes internacionals, fer més comparable la informació financera i incorporar-hi les millores introduïdes tant per la NIIF-UE 15, per comptabilitzar els ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis, com per la NIIF-UE 9, per millorar la imatge fidel sobre la gestió dels instruments financers.

REFORMA COMPTABLE

La reforma comptable s’aprovaria el 2019, amb incidència en els exercicis iniciats a partir de l'1 de gener de 2020. Més concretament afectaria els temes i entitats que detallarem a continuació.

Petites i mitjanes empreses

Es reforma el PGC de pimes amb l’objectiu limitat d’aclarir la presentació de les ampliacions de capital, i s’hi introdueix una regla equivalent a la prevista a la norma de registre i valoració sobre combinacions de negocis per comptabilitzar els efectes comptables d’una fusió.

Instruments financers

Es modifica també el PGC per adaptar la norma de registre i valoració 9a (Instruments financers) i la norma de registre i valoració 14a (Ingressos per vendes i prestació de serveis) a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15, respectivament.

Comptes anuals consolidats

Canvis en les normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, en línia amb les modificacions incloses en els comptes individuals. La reforma busca revisar els models de comptes anuals arran de l’eliminació de la cartera d’actius financers disponibles per a la venda i amb l’objectiu d’introduir els mateixos requeriments d’informació que s’han establert a nivell individual en relació amb el tractament comptable dels instruments financers i el reconeixement d’ingressos per venda de béns i prestació de serveis.

Entitats sense fins lucratius

La futura norma canviarà el Reial decret del 2014, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del PGC a les entitats sense fins lucratius i el model de pla d’actuació d’aquestes entitats per adaptar els models de comptes anuals als canvis introduïts en les normes de registre i valoració del PGC.

Entitats sense ànim de lucre mercantils

També afectarà les entitats sense fins lucratius amb activitat mercantil que hauran de seguir les normes d’adaptació del PGC, així com qualsevol altra entitat amb un règim jurídic que remeti als criteris establerts al Codi de Comerç, sense perjudici de considerar, si és el cas, les especialitats comptables que els afecten. Així, els ingressos es comptabilitzen quan l’empresa transfereix el control dels béns o serveis als clients per l’import que reflecteixi la contraprestació a la qual espera tenir dret l’empresa.

Informació comparativa

S’esclareixen els criteris per comptabilitzar la primera aplicació d’aquests requeriments i s’estableix l’entrada en vigor i la regulació de la informació comparativa en els primers comptes anuals dels exercicis iniciats a partir de l'1 de gener de 2020.

Grups cotitzats

Els grups cotitzats espanyols hauran de formular els seus comptes consolidats amb la Norma Internacional d’Informació Financera 15 (Ingressos d’Activitats Ordinàries procedents de contractes amb clients) adoptada per la UE (NIIF-UE 15). Aquesta norma deroga diverses normes i interpretacions internacionals:

NIC-UE 11 (Contractes de Construcció).

NIC-UE 18 (Ingressos d’Activitats Ordinàries).

CINIIF- UE 13 (Programes de Fidelització de Clients).

CINIIF-UE 15 (Acords per a la Construcció d’Immobles).

CINIIF-UE 18 (Transferències d’Actius Procedents de Clients).

SIC-UE 31 (Ingressos i Permutes de Serveis de Publicitat).

Informació comparativa

S’estableixen regles de valoració de l’ingrés i es defineix el preu de la transacció com l’import de la contraprestació que l’empresa espera rebre per transferir els béns o serveis i se n’exclouen les quantitats rebudes per compte de tercers.

Obligacions fiscals per a microempreses

Es modificaria el Reglament de l’IRPF perquè els empresaris i professionals del règim simplificat i aquells amb una activitat empresarial sense caràcter mercantil es vegin obligats a la gestió de llibres fiscals (Llibre d’Inventari, Comptes Anuals i Diari) per facilitar-ne el control tributari.

Límits de retencions

S’estableixen nous límits per a les retencions aplicables a partir de l’1 de gener de 2019 i se n’adapta el contingut a les noves quanties introduïdes en la Llei de l’IRPF per la reducció en l’obtenció de rendiments del treball.

LES NOVES “CARTERES” D’ACTIUS FINANCERS

L’article 1 del projecte modifica el PGC, bàsicament, amb l’objectiu d’introduir els canvis necessaris per adaptar la norma de registre i valoració 9a «Instruments financers» i la norma de registre i valoració 14a «Ingressos per vendes i prestació de serveis» a la NIIF-UE 9 i a la NIIF-UE 15, respectivament. Els canvis introduïts s’aplicaran als exercicis que s’inicien a partir de l’1 de gener del 2020. Pel que fa als instruments financers, en aquesta ocasió destacarem els canvis introduïts per la NIIF-UE 9 en matèria de classificació i valoració. En aquest punt, per adaptar la normativa espanyola, s’ha considerat apropiat:

1) Reduir a dos, cost amortitzat i valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys, el nombre de carteres per catalogar els actius financers en funció de la gestió o del model de negoci de l’empresa que, sense perjudici de les precisions que inclou la norma, segueix configurant-se com el criteri rector en el tractament dels instruments financers, davant la naturalesa de la inversió o la seva admissió o no a cotització en un mercat organitzat.

2) Mantenir una tercera cartera d’actius financers a cost per comptabilitzar als comptes anuals individuals les inversions en empreses del grup, multigrup i associades. A més, en línia amb el vigent PGC, també s’inclouran en aquesta cartera els instruments de patrimoni per als quals no es pugui obtenir una estimació fiable del seu valor raonable, així com altres inversions de naturalesa similar, com els comptes en participació o els préstecs participatius amb retribució contingent.

Si es compara la nova distribució amb l’ordenació que hi havia fins ara, s’aprecia que amb la nova tipologia de tres carteres:

a) Desapareix la cartera de «Préstecs i partides a cobrar» i «Inversions mantingudes fins al venciment» (valors cotitzats amb una data de venciment fixada, cobraments de quantia determinada o determinable i que l’empresa mantenia amb la intenció efectiva i la capacitat de conservar fins al seu venciment). No obstant això, és previsible que la majoria dels actius classificats en els dos grups es reclassifiquin a la cartera de «Cost amortitzat» sempre que l’empresa els mantingui amb l’objectiu de percebre els fluxos d’efectiu derivats de l’execució del contracte, i les condicions contractuals de l’actiu financer donin lloc, en dates especificades, a fluxos d’efectiu que són únicament cobraments de principal i interessos sobre l’import del principal pendent. Per això, en principi, aquesta mesura no hauria de suposar un canvi en el criteri de registre i valoració aplicable a aquests actius financers que seguiran valorats al cost amortitzat.

b) Les carteres d’«Actius financers mantinguts per negociar» i «Altres actius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys» s’agrupen i s’integren a la nova cartera de «Valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys»; per tant, en aquestes inversions tampoc és predictible que es produeixi una variació en el registre comptable.

c) Encara més, si es considera que les inversions valorades al cost també se seguiran reflectint amb aquest criteri, l’eliminació de la cartera dels «Actius financers disponibles per a la venda» és probablement el canvi més rellevant que introdueix la revisió del PGC arran de l’aprovació de la NIIF-UE 9. Ara bé, a diferència de la NIIF-UE 9, a l’hora de modificar el PGC s’ha optat per l’opció que la variació de valor de tots els instruments financers valorats a valor raonable es presenti en el compte de pèrdues i guanys. I, en conseqüència, la decisió adoptada sobre aquest punt ha estat no incloure en el PGC la cartera de valor raonable amb canvis en el patrimoni net per als instruments de deute.

REFORMA DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’AUDITORIA DE COMPTES

La segona reforma té com a objectiu modificar el Reglament de la Llei d’auditoria de comptes i entraria en vigor a partir del pròxim 1 de juliol. D’aquesta manera, els auditors de comptes i les societats d’auditoria disposarien de més garantia i seguretat a l’hora d’analitzar els comptes i d’executar els informes.

Les principals novetats serien:

El projecte distingeix, tant entre auditors individuals com en societats d’auditoria, entre professionals i signatures que estarien capacitades per auditar els comptes d’entitats d’interès públic d’aquelles que no compleixen els requisits necessaris, d’acord amb les noves exigències que es regulen en compliment de l’habilitació legal concedida.

No obstant això, la reforma més polèmica és la que estableix noves exigències i incompatibilitats als auditors a l’hora de fer el seu treball sobre entitats o empreses amb les quals el professional mantingui algun vincle econòmic personal o familiar. Així, el text impedeix als auditors tenir "interessos significatius directes" en les signatures que analitzen. Entre aquests interessos s’inclouen els instruments financers de l’entitat auditada, com les participacions, els instruments de patrimoni o els drets de participació en els beneficis, és a dir, les accions. Tampoc no podran aspirar, segons el projecte de reglament, a la concessió del treball d’auditoria si tenen deutes o garanties sobre préstecs, la qual cosa dificultaria als auditors la revisió d’entitats financeres. El text posa límits a aquestes incompatibilitats i considera que aquests instruments financers són significatius quan suposin de més d’un 10 % del patrimoni de l’auditor, i també si arriben a aconseguir el 5 % del capital social de la signatura que supervisen. El reglament marca aquestes mateixes exigències per als «familiars consanguinis amb vincles estrets per raó de convivència durant com a mínim un any» i amb «persones que tinguin un vincle de consanguinitat en primer grau directe o en segon grau col·lateral» amb els auditors; és a dir, que arriba, per tant, a cunyats i sogres.