«5. Les societats que formulin comptes consolidats hauran d’incloure en l’informe de gestió consolidat l’estat d’informació no financera consolidat que es preveu en aquest apartat sempre que es donin els requisits següents:

a) Que el nombre mitjà de treballadors empleats per les societats del grup durant l’exercici sigui superior a 500.

b) Que tinguin la consideració d’entitats d’interès públic de conformitat amb la legislació d’auditoria de comptes o bé que, durant dos exercicis consecutius,reuneixin, amb data de tancament de cadascun d’ells, com a mínim dues de les circumstàncies següents:

1.Que el total de les partides de l’actiu consolidat sigui superior a 20.000.000 d’euros.

2.Que l’import net de la xifra anual de negocis consolidada superi els 40.000.000 d’euros.

3. Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici sigui superior a dos-cents cinquanta.

Les societats cessaran en l’obligació d’elaborar l’estat d’informació no financera si deixen de reunir, durant dos exercicis consecutius, qualssevol dels requisits establerts.

En els dos primers exercicis socials des de la constitució d’un grup de societats, la societat dominant haurà d’elaborar l’estat d’informació no financera consolidat, incloses totes les seves filials i per a tots els països on opera, quan al tancament del primer exercici es compleixin, com a mínim, dues de les tres circumstàncies que s’esmenten a la lletra b), sempre que al tancament de l’exercici es compleixi a més el requisit previst a la lletra a).»

2. Sobre la correcta interpretació dels termes en què s’ha regulat a la legislació espanyola la dispensa de presentar l’estat d’informació no financera individual.

L’ICAC conclou que la dispensa de presentar l’estat d’informació no financera individual es refereix a totes les societats dependents d’un grup que compleixin els requisits previstos a l’article 262.5 del TRLSC, a que la Llei no en distingeix ni en limita l’aplicació per raó de territori:

«Una societat dependent d’un grup estarà dispensada de l’obligació que s’estableix en aquest apartat si l’empresa esmentada i les seves empreses dependents, si en tingués, estan incloses al seu torn en l’informe de gestió consolidat d’una altra empresa, elaborat d’acord amb el contingut que s’estableix en aquest article. Si una societat s’acull a aquesta opció, haurà d’incloure en l’informe de gestió una referència a la identitat de la societat dominant, i al Registre Mercantil o una altra oficina pública on han de quedar dipositats els seus comptes juntament amb l’informe de gestió consolidat o, en els supòsits en què no estigui obligada a dipositar els seus comptes en cap oficina pública o que hagi optat per elaborar l’informe per separat, sobre on es troba disponible o es pot accedir a la informació consolidada de la societat dominant.»

Ara bé, sobre el contingut que ha d’incloure l’estat d’informació no financera, cal precisar que regeix el que preveu l’article 49.6 del Codi de Comerç:

«Quan una societat dependent d’un grup sigui també dominant d’un subgrup, estarà exempta de l’obligació establerta en aquest apartat si aquesta societat i les seves dependents estan incloses en l’informe de gestió consolidat d’una altra societat on es compleix amb aquesta obligació. Si una entitat s’acull a aquesta opció, haurà d’incloure en l’informe de gestió una referència a la identitat de la societat dominant i al Registre Mercantil o una altra oficina pública on han de quedar dipositats els seus comptes amb l’informe de gestió consolidat o, en els supòsits que no estigui obligada a dipositar comptes en cap oficina pública o que hagi optat per elaborar un informe per separat d’acord amb l’apartat següent, sobre on es troba disponible o es pot accedir a la informació consolidada de la societat dominant.»

Per tant, si no es proporciona aquest contingut de manera voluntària en l’estat d’informació no financera consolidat per una societat dominant domiciliada fora d’Espanya, la societat espanyola estarà obligada a elaborar a Espanya un estat d’informació no financera que inclogui aquesta informació complementària exigida en comparació amb aquella que es requereix als articles 19.bis.1 i 29.bis.1 de la Directiva 2013/34/UE.

«Article 19 bis Estat no financer

1. Les grans empreses que siguin entitats d’interès públic que, amb data de tancament del balanç, superin el criteri d’un nombre mitjà d’empleats superior a 500 durant l’exercici, inclouran en l’informe de gestió un estat no financer que contingui informació, en la mesura que resulti necessària per comprendre l’evolució, els resultats i la situació de l’empresa, i l’impacte de la seva activitat, relativa, com a mínim, a qüestions mediambientals i socials, així com les relatives al personal, al respecte dels drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn, i que inclogui:

a) una descripció breu del model de negoci de l’empresa;

b) una descripció de les polítiques que aplica l’empresa en relació amb aquestes qüestions, que inclogui els procediments de diligència deguda aplicats;

c) els resultats d’aquestes polítiques;

d) els principals riscos relacionats amb aquestes qüestions vinculats a les activitats de l’empresa, entre elles, quan sigui pertinent i proporcionat, les seves relacions comercials, productes o serveis que puguin tenir efectes negatius en aquests àmbits, i com l’empresa gestiona aquests riscos;

e) indicadors clau de resultats no financers, que siguin pertinents respecte a l’activitat empresarial concreta.

En el cas que l’empresa no apliqui cap política en relació amb una o diverses d’aquestes qüestions, l’estat no financer oferirà una explicació clara i motivada sobre aquest tema.

L’estat no financer que es menciona al paràgraf primer inclourà també, si és el cas, referències i explicacions complementàries sobre els imports detallats en els estats financers anuals.

Els Estats membres podran permetre que, en casos excepcionals, s’ometi la informació relativa a esdeveniments imminents o qüestions en curs de negociació quan, en l’opinió degudament justificada dels membres dels òrgans d’administració, direcció i supervisió, que actuïn dins dels límits de les competències que els confereixi el Dret nacional i siguin col·lectivament responsables d’aquesta opinió, la divulgació d’aquesta informació pugui perjudicar greument la posició comercial de l’empresa, sempre que aquesta omissió no impedeixi una comprensió fidel i equilibrada de l’evolució, dels resultats i de la situació de l’empresa, i de l’impacte de la seva activitat.

Exigint la divulgació de la informació a què es refereix el paràgraf primer, els Estats membres disposaran que les empreses es puguin basar en marcs normatius nacionals, de la Unió o internacionals, i en aquest cas, les empreses especificaran en quins marcs s’han basat.

2. (…).»

«Article 29 bis Estat no financer consolidat

1. Les entitats d’interès públic que siguin empreses matrius d’un gran grup que, amb data de tancament del balanç, superin el criteri d’un nombre mitjà d’empleats superior a 500 durant l’exercici, inclouran en l’informe de gestió consolidat un estat no financer consolidat que contingui informació, en la mesura en què sigui necessària per comprendre l’evolució, els resultats i la situació del grup, i l’impacte de la seva activitat, relativa, com a mínim, a qüestions mediambientals i socials, així com les relatives al personal, al respecte dels drets humans i a la lluita contra la corrupció i el suborn, i que inclogui:

a) una descripció breu del model de negoci del grup;

b) una descripció de les polítiques que aplica el grup en relació amb aquestes qüestions, que inclogui els procediments de diligència deguda aplicats;

c) els resultats d’aquestes polítiques;

d) els principals riscos relacionats amb aquestes qüestions vinculats a les activitats del grup, entre elles, quan sigui pertinent i proporcionat, les seves relacions comercials, productes o serveis que puguin tenir efectes negatius en aquests àmbits, i com el grup gestiona aquests riscos;

e) indicadors clau de resultats no financers, que siguin pertinents respecte de l’activitat empresarial concreta.

Si el grup no aplica cap política en relació amb una o diverses d’aquestes qüestions, l’estat no financer consolidat oferirà una explicació clara i motivada.

L’estat no financer consolidat que es menciona al paràgraf primer inclourà també, si és el cas, referències i explicacions complementàries sobre els imports detallats en els estats financers consolidats.

Els Estats membres podran permetre que, en casos excepcionals, s’ometi la informació relativa a esdeveniments imminents o qüestions en curs de negociació quan, en l’opinió degudament justificada dels membres dels òrgans d’administració, direcció i supervisió, que actuïn dins dels límits de les competències que els confereixi el Dret nacional i siguin col·lectivament responsables d’aquesta opinió, la divulgació d’aquesta informació pugui perjudicar greument la posició comercial del grup, sempre que aquesta omissió no impedeixi una comprensió fidel i equilibrada de l’evolució, dels resultats i de la situació del grup, i de l’impacte de la seva activitat.

Exigint la divulgació de la informació a què es refereix el paràgraf primer, els Estats membres disposaran que l’empresa matriu es pot basar en marcs normatius nacionals, de la Unió o internacionals, i en aquest cas, l’empresa matriu especificarà en quins marcs s’ha basat.

2. (…).»

3. Sobre l’obligació que té una societat espanyola de presentar l’estat d’informació no financera consolidat, si és dependent d’una dominant i també és dominant d’un subgrup.

L’ICAC conclou que una societat espanyola que sigui dependent d’una dominant i que també sigui dominant d’un subgrup, estarà dispensada d’elaborar l’estat d’informació no financera consolidat, amb independència del domicili de la societat dominant que elabora l’estat d’informació no financer consolidat, en els mateixos termes i per les mateixes raons exposades en la resposta a la pregunta anterior sobre l’àmbit d’aplicació de la dispensa que es regula a l’article 262.5 del TRLSC:

«5. Les societats de capital hauran d’incloure en l’informe de gestió un estat d’informació no financera o elaborar un informe separat amb el mateix contingut que aquell que preveu per als comptes consolidats l’article 49, apartats 5, 6 i 7, del Codi de Comerç, però referit exclusivament a la societat en qüestió sempre que hi concorrin els requisits següents:

(…).»

4. Si l’obligació de verificació per un verificador independent de l’estat d’informació no financera establerta a l’article 49.6 del Codi de Comerç (últim paràgraf) per a comptes consolidats és també exigible en el cas de societats que estiguin obligades a elaborar aquest estat individualment de conformitat amb el que estableix l’article 262.5 de l’esmentat text refós de la Llei de societats de capital.

L’ICAC conclou que les societats individuals a què es refereix l’article 262.5 del TRLSC estan obligades a la verificació que preveu l’article 49.6 del Codi de Comerç.

Verificador de l'estat d'informació no financiera

L’ICAC també ha publicat una altra consulta sobre els requisits que ha de complir el «prestador independent de serveis de verificació» que es regula a l’article 49.6 del Codi de Comerç.

Concretament, la qüestió que es planteja es refereix a les condicions que ha de reunir el verificador de l’estat d’informació no financera en aplicació del que estableix la Llei 11/2018, de 28 de desembre, i si aquest podria ser l’auditor dels comptes anuals de la societat.

Doncs bé, després de recordar que la qüestió plantejada es troba regulada a l’article 49.6 (últim paràgraf) del Codi de Comerç, d’acord amb la modificació incorporada per la citada Llei 11/2018, de 28 de desembre: «La informació inclosa en l’estat d’informació no financera serà verificada per un prestador independent de serveis de verificació»; l’ICAC entén que en l’actualitat no es troben regulades les condicions que ha de reunir qui verifiqui l’estat d’informació no financera a la qual es refereix aquest article; per tant, fins que no s’aprovi la regulació específica dels diferents aspectes d’aquesta verificació, podrà fer-la l’auditor de comptes o altres persones amb característiques o coneixements adequats per exercir aquesta funció, i sense que hi hagi impediment des de l’àmbit de la normativa reguladora de l’activitat d’auditoria de comptes perquè aquesta verificació sigui efectuada per l’auditor dels comptes anuals de l’entitat en qüestió.

Cal tenir en compte el que diu la Disposició final sisena. Habilitació normativa, de la Llei 11/2018, de 28 de desembre: «S’autoritza el Govern perquè dicti les normes necessàries per al desenvolupament del que disposa aquesta llei», per la qual cosa probablement aquesta matèria serà objecte de regulació mitjançant el corresponent desenvolupament reglamentari, i es precisarà i aclarirà l’efectiva aplicació pràctica.