FISCAL

DAC 6. DIRECTIVA 2018/822

Modificació de la LGT per a la transposició de les obligacions d’informar dels mecanismes de planificació fiscal agressiva i Projecte de Reial decret per a l’adaptació a la DAC del Reial decret 1065/2017

El 20 de juny passat, el Ministeri d’Hisenda va publicar dos projectes que tenien la missió de transposar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, del 25 de maig de 2018, que modifica la Directiva 2011/16/UE pel que fa a l’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació (la coneguda DAC 6). En concret, aquests són els dos textos normatius:

1. Avantprojecte de Llei de transposició Directiva 2018/822, de 25 de maig, que modifica la Directiva 2011/16/UE, d’intercanvi automàtic i obligatori d’informació en l’àmbit de la fiscalitat en relació amb els mecanismes transfronterers subjectes a comunicació d’informació.

2. Projecte de Reial decret que modifica el Reglament general de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs, aprovat per Reial decret 1065/2017, de 27 de juliol.

Punts a destacar:

— En el projecte de modificació de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), publicat al juny, s’estén el deure de secret professional a tots els que tinguin la consideració d’intermediaris d’acord amb la DAC 6. L’intermediari obligat pel deure de secret professional podrà quedar-ne alliberat mitjançant autorització comunicada de forma fefaent per l’obligat tributari interessat. En cas que quedi eximit, haurà de comunicar-ho als altres interessats.

— El projecte de modificació del Reial decret 1065/2007, de 27 de juliol, detalla el contingut de l’obligació d’informació i preveu la publicació al web de l’AEAT dels mecanismes més rellevants que hagin estat declarats.

— El projecte de transposició qualifica com de molt greu la no presentació, la presentació fora de termini, inexacta o amb dades falses d’aquesta declaració, amb un mínim de 3.000 € i un màxim que dependrà dels honoraris percebuts o del valor fiscal del mecanisme transfronterer. Es considerarà infracció lleu la falta de comunicació per part de l’intermediari de l’exempció del deure d’informar per secret professional i se sancionarà amb 600 €.

IMPOST DE SOCIETATS. PROJECTE

Projecte de Reial decret pel qual es modifica el Reglament de l’Impost de societats, aprovat pel Reial decret 634/2015, de 10 de juliol

Les modificacions que introdueix aquest projecte responen a una triple finalitat:

• Adequar l’actual Reglament a la Circular 4/2017, de 27 de novembre, del Banc d’Espanya, que tenia per objectiu adaptar el règim comptable de les entitats de crèdit espanyoles als canvis de l’ordenament comptable europeu derivats de l’adopció de la NIIF 15 i de la NIFF 9.

• Regular els requisits i les obligacions que permeten l’aplicació de la deducció per a incentivar l’execució a Espanya de produccions cinematogràfiques estrangeres, que preveu l’article 36.2 LIS.

• Aclarir la regulació reglamentària de la presentació de la informació país per país per part dels grups d’empreses multinacionals.

Adaptació a la Circular 4/2017

Amb efectes des de l’1 de gener de 2018 es modifica l’article 9 del Reglament, referit a la cobertura del risc de crèdit, que desenvolupa la deductibilitat de les dotacions per deteriorament dels crèdits i altres actius derivats de les possibles insolvències dels deutors de les entitats financeres i les referides a l’import de les pèrdues per a la cobertura del risc esmentat.

S’adapta als nous termes comptables que es fan servir en la Circular.

Requisits de la deducció per a l’execució de produccions estrangeres de llargmetratges cinematogràfics o d’obres audiovisuals (article 45.bis)

Els requisits són els següents:

• Incorporar en els títols de crèdit finals de la producció una referència específica a haver-se acollit a l’incentiu fiscal; la col·laboració, si és el cas, del Govern d’Espanya, les Comunitats Autònomes, les Film Commissions o les Film Offices que hagin intervingut de forma directa en la realització del rodatge o altres processos de producció desenvolupats a Espanya, així com, si és el cas, els llocs específics de rodatge a Espanya.

• Remetre a l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals o a l’òrgan corresponent de la Comunitat Autònoma amb competència en la matèria de determinats materials.

• Remetre a les entitats estatals, autonòmiques, provincials o locals amb competències en matèria de cultura, turisme o economia, així com a les Film Commissions o Film Offices que hagin intervingut en la realització del rodatge o producció, material gràfic i audiovisual de promoció de la producció, que ha d’incloure de forma expressa llocs específics del rodatge a Espanya.

• Recollir l’autorització dels titulars dels drets, de l’ús del títol de l’obra per a la realització d’activitats i elaboració de materials de promoció a Espanya i a l’estranger amb finalitats culturals o turístiques, que puguin dur a terme les entitats estatals, autonòmiques, provincials o locals amb competències en matèria de cultura, turisme i economia, així com per les Film Commissions o Film Offices que hagin intervingut en la realització del rodatge o producció.

• Informar l’Institut de Cinematografia i de les Arts Audiovisuals, en el termini de dos mesos a partir de la primera exhibició de l’obra audiovisual a escala mundial, a efectes estadístics, de la data d’inici o finalització i de l’import de la despesa total de la producció.

Regulació reglamentària de la presentació de la informació país per país per part dels grups d’empreses multinacionals

S’aclareixen algunes qüestions, especialment pel que fa a l’obtenció d’informació per les entitats residents a Espanya de les seves matrius estrangeres.

LABORAL

CRITERI 101/2019. REGISTRE DE JORNADA

Criteri ITSS 101/2019 sobre actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de registre de jornada

El seu objectiu és fixar els criteris d’actuació dels inspectors de treball respecte del registre de jornada pel que fa als contractes a temps complet, sense perjudici del que també pugui afectar els contractes a temps parcial.

Una obligació, no una opció

Tal com estableix l’article 34.9 ET, la gestió del registre de jornada no és una opció, sinó un deure per a l’empresari, una obligació general d’implantació d’un sistema objectiu, fiable i accessible. Aquesta obligació també es confirma en la STJUE 14-5-2019 (C-55/18) com a garantia dels drets que recull la Directiva 2003/88/CE i l’article 31 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea en matèria de seguretat i salut dels treballadors.

Les pauses com a temps efectiu de treball

D’acord amb l’article 34.9 ET s’ha de recollir el començament i l’acabament de la jornada de treball diària de cadascuna de les persones treballadores, sense exigir, expressament, el registre de les pauses o interrupcions que hi hagi durant aquesta, que no tinguin caràcter de temps de treball efectiu.

La Inspecció aconsella que el registre ofereixi una visió adequada i completa del temps de treball efectiu. Si no és així, es presumirà que tot el que transcorre entre el començament i l’acabament de la jornada és temps efectiu de treball i serà l’empresari qui hagi d’acreditar el contrari; per tant, si les pauses no es consideren temps de treball, s’aconsella especificar-les.

Com que es tracta d’una norma de mínims, es remet a la negociació col·lectiva, acord d’empresa o, si no n’hi ha, a la decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants dels treballadors la forma de determinar com s’organitzarà i què es recollirà en el registre de la jornada. Ha de ser un instrument idoni per a precisar si es consideren temps de treball efectiu o no les possibles pauses o interrupcions que es facin i així ajudar l’actuació inspectora.

També és competència de la Inspecció que el sistema de registre de jornada implementat s’ha precedit d’un procés de negociació o de consulta amb els representants dels treballadors que es podrà verificar, per exemple, mitjançant les actes de les reunions.

La lectura que en faci la Inspecció de treball serà de forma integral, sense perjudici de la flexibilitat horària que hi pugui haver; és a dir, considerant totes les possibilitats que permet l’ordenament jurídic en matèria de distribució de temps de treball.

No s’acceptaran l’acreditació del registre de jornada mitjançant la presentació de calendaris laborals o quadrants d’horaris per a determinats períodes, atès que s’han fet prèviament sota criteris de previsió, però no reflecteixen les hores efectivament realitzades cada dia, que ens indicarà què entra dins de jornada i què excedeix.

Altres registres

El Criteri torna a recordar que l’ET ja recollia el registre d’aquests casos, en l’article 12.4.c ET per a les jornades a temps parcial i en l’article 35.5 ET per al registre de les hores extraordinàries. Per a les jornades especials, s’ha de tenir en compte la disposició addicional 3a del Reial decret 1561/1995.

En aquest Reial decret 1561/1995 també es regulen els casos de treballadors mòbils (article 10 bis), de treballadors de la marina mercant (article 18 bis) i de treballadors transfronterers del transport ferroviari (disposició addicional 7a), amb la qual cosa es pretén no només conèixer les hores de treball, sinó també els temps de descans.

En el cas dels treballadors desplaçats transnacionalment, el Criteri remet a l’article 6 Llei 45/1999, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d’una prestació de serveis transnacional.

Conservació del registre

Com estableix l’article 34.9 ET, els registres s’hauran de conservar durant quatre anys però no es diu res sobre la forma de fer-ho, per la qual cosa el Criteri estableix que s’haurà de fer en qualsevol mitjà que garanteixi la fiabilitat i veracitat de les dades registrades diàriament i també ha de ser accessible, en un doble sentit: en qualsevol moment quan ho requereixin els treballadors, representants o la ITSS, i de manera immediata, i per això han d’estar i romandre físicament al centre de treball on es troben les persones treballadores o els representants; d’aquesta manera, s’intenta evitar possibles alteracions posteriors.

La Inspecció determina que no és obligació de l’empresari «totalitzar-los»; és a dir, informar d’ofici el treballador (com és el cas dels registres de jornada parcial o hores extraordinàries).

Aquesta obligació de posada a disposició no implica el lliurament de còpies als representants dels treballadors, tret que així ho disposi el conveni col·lectiu o pacte exprés, ni tampoc a cada persona treballadora, independentment que se li’n pugui facilitar la consulta.

És competència de la ITSS verificar que el sistema d’organització i documentació del registre de jornada va precedit d’un procediment de negociació o consulta amb els representants dels treballadors per a una possible sanció posterior.

Possible escaneig dels registres en format paper

Els registres de jornada que es facin en format paper es podran escanejar per a poder-los arxivar en suport informàtic i desar-los telemàticament amb totes les garanties requerides, que també hauran d’estar accessibles en qualsevol moment.

En els registres en format paper on es reculli la signatura del treballador, si no hi ha mitjans per a la seva còpia, la ITSS podrà prendre’n notes, fer-ne fotografies o fins i tot podrà agafar l’original, com a mesura cautelar, si hi trobés incongruències (article 13.4 Llei 23/2015).

Organització i documentació respectant la normativa sobre protecció de dades

El sistema de registre ha de ser objectiu i fiable, que no impliqui una possible alteració de les dades que es registrin, es tractin o s’emmagatzemin, especialment si es tracten de dades de caràcter personal de les persones treballadores o si es fan servir dispositius de videovigilància o geolocalització.

El registre ha d’estar documentat, especialment en els casos de registres electrònics o informatius, empremta dactilar o ordinador, per la qual cosa la Inspecció de Treball en podrà requerir la impressió, la descàrrega o el subministrament en format informàtic de manera llegible i tractable.

Règim sancionador

L’incompliment de l’obligació del registre de jornada suposa una infracció greu que recull l’article 7.5 LISOS. De tota manera, els inspectors tindran en compte els possibles processos de negociació que es duguin a terme entre les empreses i els representants dels treballadors, així com la resta de circumstàncies que puguin afectar el cas concret.

El registre no és l’únic mitjà de control de la jornada

El Criteri vol deixar clar que el registre de jornada no és l’únic mitjà possible de control d’aquesta, sinó que és un instrument més, per la qual cosa, si no hi ha un sistema de registre implantat, però queda constància que es compleix amb la normativa en matèria de temps de treball o que no s’efectuen hores extraordinàries, es podria substituir l’inici d’un procediment sancionador per un requeriment perquè es doni compliment a l’obligació legal de registre.