GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Hisenda permet deduir les comissions de custòdia per la comercialització de fons de l’IRPF

Les despeses d’administració i custòdia de participacions i accions d’institucions d’inversió col·lectiva (IIC) que cobren les gestores per la comercialització de fons es poden deduir en l’Impost de la renda de les persones físiques (IRPF) i compensar-se amb rendiments de capital mobiliari negatiu, segons la Direcció General de Tributs.

Per a comprar valors cal obrir un compte de valors i signar un contracte de custòdia i administració de valors amb una entitat financera «dipositària», que cobra unes comissions per aquest servei que es recullen en el fullet de tarifes quan el comercialitzador no pertany al mateix grup que la societat gestora i que es poden deduir de l’IRPF, segons la resposta de l’òrgan dependent de la Secretaria d’Estat d’Hisenda a una consulta vinculant que va dur a terme una societat gestora d’operacions financeres.

«Les despeses d’administració i custòdia (dipòsit) d’aquestes accions o participacions que l’entitat comercialitzadora carrega al client, sempre que s’ajustin als criteris que estableix la Comissió Nacional del Mercat de Valors perquè siguin exigibles, tindran el tractament de despeses fiscalment deduïbles del rendiment del capital mobiliari», ha assenyalat Tributs.

Així mateix, d’acord amb el que es preveu en la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la renda de les persones físiques, Tributs assenyala que «en cas que resultés un rendiment del capital mobiliari negatiu derivat de la deducció de les despeses d’administració i dipòsit de valors negociables, aquest rendiment negatiu formarà part de la base imposable de l’estalvi, i caldrà efectuar-ne la integració i compensació».

No obstant això, la deducció es limita «exclusivament» a la comercialització de fons. «No seran deduïbles les quanties que suposin la contraprestació d’una gestió discrecional i individualitzada de carteres d’inversió, on es produeixi una disposició de les inversions efectuades per compte dels titulars segons els mandats que confereixen aquests», recull la resposta.

D’altra banda, Tributs recorda que l’aplicació de les tarifes per part de les institucions d’inversió col·lectiva estrangeres és possible sempre que la custòdia i administració d’aquestes accions i/o participacions es faci mitjançant comptes globals i el fullet del fons en qüestió permeti el cobrament a partícips de comissió de custòdia.

Agència Europa Press

Reformes fiscals pendents que poden afectar el secret professional dels assessors

Davant de possibles conflictes que poden sorgir amb l’adaptació de la Directiva 2018/822 al nostre ordenament, alguns experts recomanen que el Ministeri d’Hisenda hauria de prendre la iniciativa de regular el dret al secret professional d’advocats i assessors d’empreses de forma més precisa i clara abans del 30 de juny de 2020.

La Directiva 2018/822 i, en conseqüència, la reforma de la normativa fiscal que es vegi afectada, té un objectiu clar: que les autoritats tributàries dels estats membres de la UE obtinguin informació completa sobre els anomenats «mecanismes fiscals potencialment agressius», fet que al seu torn suposa que aquest tipus d’informació pugui ser objecte d’intercanvi entre totes les administracions tributàries dels països membres.

Més concretament, l’adaptació de la nostra normativa a la Directiva europea s’articularà a través de dues noves disposicions addicionals introduïdes en la LGT. La primera estableix les directrius bàsiques de l’obligació d’informació d’acord amb la normativa europea i el règim general de les obligacions d’informació que hi ha en el nostre Dret tributari.

A més, seguint els principis inspiradors d’aquesta Directiva, es regula l’àmbit subjectiu del deure de secret professional a l’efecte de les obligacions referides d’informació per remissió als límits legals prefigurats per l’article 93.5 de la LGT. En aquest sentit, s’estén el reconeixement d’aquest a tots aquells que tinguessin la consideració d’intermediari d’acord amb la Directiva. La segona disposició introduïda en la LGT regula les obligacions de comunicació entre els que intervinguin i els partícips en els mecanismes transfronterers de planificació fiscal objecte de declaració.

Davant del temor que aquesta reforma pugui despertar entre els professionals dedicats a l’assessoria fiscal, cal tenir present que el dret professional és un dret fonamental reiterat tant per la jurisprudència constitucional com pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Ara bé, el secret professional no és tan sols un dret, sinó també un deure que afecta la informació confidencial coneguda dels seus clients, fins i tot una vegada extingit el vincle professional.

Tanmateix, no totes les dades que coneixen els assessors estan emparades pel secret professional. D’acord amb la DAC 6, els intermediaris fiscals han de subministrar informació en relació amb determinades operacions transfrontereres que puguin ser sospitoses d’elusió fiscal. Tanmateix, quan hi hagi l’obligació de secret professional de l’intermediari, és el mateix obligat tributari el primer que ha de subministrar la informació.

Wolters Kluwer

CEOE i CECA, acord de col·laboració per a finançar empreses

La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i la CECA han signat un acord de col·laboració per a finançar les empreses per valor de 45.000 milions d’euros mitjançant una bateria de serveis i solucions financeres.

En concret, l’objectiu d’aquest acord és incentivar la posada en marxa d’accions que ajudin a créixer les empreses, sobretot en les àrees d’innovació, emprenedoria i internacionalització.

L’acord inclou una sèrie de productes i serveis financers específics per a ajudar les empreses a superar les barreres més comunes que es troben quan comencen l’activitat fora d’Espanya.

Així, tant la CECA com la CEOE han apuntat que alguns d’aquests serveis tenen a veure amb els mitjans de cobrament i de pagament internacionals, el finançament d’exportacions i importacions, l’obertura de comptes a l’estranger o l’acompanyant en els mercats internacionals a través de les sucursals i les oficines de representació, entre d’altres.

Per a poder accedir a aquests 45.000 milions, les companyies interessades hauran de ser membres de la CEOE. A més, posteriorment cada entitat avaluarà cadascuna de les peticions de forma independent, analitzant factors com el sector econòmic en què es desenvoluparà, la solvència o el termini d’amortització del projecte.

Totes les empreses interessades a accedir a aquestes línies de crèdit podran consultar els requisits tant a les pàgines webs de les entitats com a les sucursals.

La CECA ha apuntat que tots els seus bancs i caixes associats disposen d’una xarxa de més d’11.000 oficines a Espanya, per la qual cosa ofereixen una enorme capil·laritat i faciliten els canals d’accés des de qualsevol punt del país.

Així mateix, s’ha ressaltat que les entitats associades a la CECA posaran a la disposició de les empreses afiliades a la patronal una línia d’atenció especialitzada per a resoldre dubtes sobre l’acord o sol·licitar informació sobre l’abast de l’oferta dels productes de finançament.

Suport al teixit empresarial

Durant la signatura de l’acord, la CECA va afirmar que aquesta col·laboració s’emmarca en un context econòmic complex en el qual resulta fonamental donar suport al teixit empresarial per a incrementar la competitivitat de les empreses. «Creiem que és important que les empreses espanyoles creixin en nombre, i considerem que el creixement ha de venir de l’emprenedoria, la innovació i la internacionalització», van destacar.

D’altra banda, la CEOE va afirmar que el seu compromís és efectuar una campanya de difusió entre les seves entitats associades per a facilitar l’accés a aquesta informació nova derivada del conveni i facilitar també la realització de jornades específiques en totes les comunitats autònomes per a difondre l’acord.

Així mateix, les dues organitzacions han apuntat que és imprescindible portar a terme actuacions conjuntes d’impuls empresarial i financer que redundin en el benefici de la societat.

L’acord, que s’adreça a tot el teixit productiu independentment de la mida de les empreses i el sector, té una durada d’un any, encara que la CECA va assenyalar que aquest és un compromís mutu amb el sector productiu i financer i que espera que l’acord es renovi d’aquí a un any.

Agència Europa Press

La taxa Google crearà barreres d’entrada al mercat de pimes i startups

La introducció de l’Impost sobre determinats serveis digitals (IDSD), conegut com «taxa Google», generarà barreres d’entrada al mercat de petites i mitjanes empreses (pimes) i de startups, segons l’estudi Who will bear the Burden us DSTs?

L’informe, presentat pel director executiu de la Global Digital Foundation, Paul MacDonnell, posa de manifest que aquesta taxa digital repercutirà de forma negativa en el benestar dels consumidors espanyols, especialment en els de rendes més baixes.

Segons el document, aquest impost que planteja el Govern d’Espanya afectarà un nombre més gran d’empreses del que es preveu i també tindrà un efecte negatiu sobre les moltes petites empreses que es creïn ara gràcies a les plataformes digitals i altres tecnologies d’Internet.

MacDonnell ha apuntat que la taxa Google es basa en l’ús de dades dels consumidors i ha considerat «previsible» que el cost l’acabin pagant pimes, autònoms, usuaris, ONG i els organismes públics.

«Menys productivitat de les empreses afectades, menys competitivitat i menys creixement econòmic a escala nacional i internacional són alguns dels efectes negatius a llarg termini de l’IDSD», explica el text, que afegeix que aquest tindrà un efecte distorsionador sobre el mercat, creant avantatges competitius injustos de determinades empreses sobre d’altres, i reduirà la capacitat de l’economia per a generar treball i riquesa.

Aquest estudi subratlla, al seu torn, que el plantejament de l’impost, gravant els ingressos i no els beneficis, «contradiu el tradicional principi de fiscalitat internacional de gravar els beneficis corporatius».

MacDonnell va apuntar que entre els arguments a favor de l’IDSD destaca que les empreses digitals són més proclius a aplicar estratègies per a reduir el pagament d’impostos que les que no ho són. No obstant això, va assenyalar que no hi ha evidències que abonin aquesta afirmació.

«Si les plataformes digitals transfereixen el cost de l’IDSD als seus clients i usuaris de pagament, les petites empreses i les rendes més baixes es veuran afectades», va destacar, alhora que va indicar que els legisladors focalitzen en els trets negatius, més que en els positius.

D’altra banda, el director general d’Ametic, Francisco Hortigüela, va mostrar la preocupació de l’organització per la taxa Google, ja que, a parer seu, «penalitzarà la indústria digital», que és el primer sector generador de creixement i ocupació.

A més, Hortigüela va assenyalar que el plantejament de l’IDSD se centra en l’economia digital, «fet que contradiu el consens internacional que aquesta no es pugui separar de la resta de l’economia».

Agència Europa Press