Permisos per naixement: 16 setmanes per a tots dos progenitors

Quan ja han passat dos anys de la reforma operada pel Reial decret llei 6/2019 en matèria d’igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, l’1 de gener de 2021 es va igualar l’extensió temporal de les prestacions per naixement de fill o filla (permisos de maternitat i paternitat).

El Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a la garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, va entrar en vigor el 8 de març d’aquell any.

Aplicació gradual del Reial decret llei 6/2019

Entre les principals novetats d’aquesta norma, l’article 2 del Reial decret llei 6/2019 va modificar l’article 48 ET, de manera que el naixement de fill o filla suspèn el contracte de treball del progenitor diferent de la mare biològica durant setze setmanes, de les quals seran obligatòries les 6 setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part (o adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment), que hauran de gaudir-se a jornada completa. Per tant, el denominat permís de paternitat es distribueix de la manera següent:

Malgrat la data de publicació tan remota, resulta d’especial transcendència ara l’equiparació, a dia 1-1-2021, de la durada dels permisos per naixement de fill o filla de tots dos progenitors.

L’equiparació s’ha aplicat de manera progressiva (en els últims temps, de vuit a dotze setmanes, i el 2021, a setze), segons els termes següents:

Segons el Reial decret llei:

«Aquesta equiparació respon a l’existència d’una clara voluntat i demanda social. Els poders públics no poden desatendre aquesta demanda que, d’altra banda, és una exigència derivada dels articles 9.2 i 14 de la Constitució; dels articles 2 i 3.2 del Tractat de la Unió Europea; i dels articles 21 i 23 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea. D’aquesta manera es fa un pas important en la consecució de la igualtat real i efectiva entre homes i dones, en la promoció de la conciliació de la vida personal i familiar, i en el principi de corresponsabilitat entre tots dos progenitors, elements tots dos essencials per al compliment del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre homes i dones en tots els àmbits.»

Una de les conseqüències de l’entrada en vigor d’aquests aspectes el 2021 és que ja no pot cedir-se part del permís d’un progenitor a l’altre, com es feia fins al 31-12-2020.

Com hem vist, el citat Reial decret llei va abordar l’equiparació de gènere de manera progressiva, en els termes previstos en disposicions transitòries de l’Estatut dels treballadors i de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, que van ser introduïdes per aquella norma.

L’aplicació gradual de les setze setmanes en la norma de 2019 es desprèn de la disposició transitòria 3a introduïda en l’ET:

«f) A partir de l’1 de gener de 2021, cada progenitor gaudirà del mateix període de suspensió del contracte de treball, incloses sis setmanes de permís obligatori per a cadascun d’ells, i és aplicable íntegrament la nova regulació que disposa el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març.»

En l’àmbit de la funció pública, la nova disposició transitòria 9a EBEP va expressar, respecte de l’aplicació progressiva del permís del progenitor diferent de la mare biològica per a empleats públics:

«c) Finalment, el 2021, la durada del permís és de setze setmanes; les sis primeres setmanes han de ser ininterrompudes i immediatament posteriors a la data del naixement, de la decisió judicial de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment o de la decisió judicial per la qual es constitueixi l’adopció. Les deu setmanes restants poden ser de gaudi interromput; ja sigui després de les sis setmanes immediates posteriors al període de descans obligatori per a la mare, o bé després de la finalització dels permisos que contenen els apartats a) i b) de l’article 49 o de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment.»

El gaudi de cada període setmanal o, si és el cas, de l’acumulació d’aquests períodes, haurà de comunicar-se a l’empresa amb una antelació mínima de 15 dies. I quan els dos progenitors que exerceixin aquest dret treballin per a la mateixa empresa, la direcció empresarial podrà limitar-ne l’exercici simultani per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit.

En el supòsit de defunció del fill o la filla, el període de suspensió no es veurà reduït, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball. Aquí també s’equipara el dret al de la mare biològica.

Definició i característiques de la suspensió per naixement per al pare

Recordem que l’anomenat col·loquialment permís de paternitat és una prestació que es reconeix als treballadors (homes) que suspenguin el seu contracte de treball o cessin la seva activitat, durant el temps establert legalment, amb motiu del naixement d’un fill, adopció o acolliment familiar. Es reconeix tant en el sector públic com en el privat, i es requereix l’alta en la Seguretat Social i haver cotitzat un mínim de 180 dies durant els set anys anteriors al permís o, en tot cas, almenys 360 dies al llarg de tota la vida laboral del beneficiari.

El permís pot gaudir-se en jornada completa o parcial, amb un mínim de reducció del 50 %, per a la qual cosa caldrà acord amb l’empresa.

Després del fet causant (naixement, adopció o acolliment), el pare ha de dirigir-se a l’ocupador per sol·licitar un certificat de baixa, amb la seva última nòmina, que permetrà a la Seguretat Social fer els càlculs per a la seva prestació. Posteriorment, acudirà a una oficina de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i omplirà un model de sol·licitud de prestació de paternitat, i s’hi adjuntarà el certificat de naixement del fill o filla (o documentació acreditativa dels altres fets causants, com una resolució judicial d’adopció o tutela), DNI original i fotocòpia, certificat de baixa en l’empresa (amb última nòmina), llibre de família o certificat de la inscripció del fill/a o fills/es i número de compte corrent per a percebre la prestació.

La quantia equival al 100 % de la base reguladora de l’últim sou percebut. L’abona la Seguretat Social (no l’empresa) des del primer dia de la suspensió del contracte (o del cessament de l’activitat, en autònoms). La prestació, com la de maternitat, està exempta de l’IRPF. El treballador tindrà dret a reserva del seu lloc de treball, excepte acord amb l’empresa o per contracte.

La durada del benefici és independent de la data de la sol·licitud: per exemple, si el naixement es produís el 30-12-2020, però la baixa se sol·licita l’1-1-2021, el treballador gaudirà de les condicions de l’exercici 2020, segons el règim gradual de la norma que estem estudiant.