GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

COMPTABLE

REGLAMENT D’AUDITORIA DE COMPTES

Reial decret 2/2021, de 12 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 22/2015, de 20 de juliol, d’auditoria de comptes (BOE núm. 26 de 30-1-2021)

La modificació que s’ha dut a terme sobre l’exercici de l’auditoria té com a principals objectius:

Completar la normativa derivada de les reformes en l’àmbit de la Unió Europea que, com a conseqüència de l’anterior crisi financera, es van integrar en la Directiva 2014/56.

Augmentar la confiança en aquesta activitat i la credibilitat de l’informe d’auditoria.

Reforçar la transparència en l’actuació dels auditors, la seva independència i la millora de la qualitat.

Impulsar una supervisió pública uniforme a tot el conjunt de la Unió Europea.

Aquest Reglament proporcionarà més claredat i seguretat en la interpretació i execució de les disposicions de la Llei d’auditoria, fet que contribueix a incrementar la fiabilitat de la informació financera que s’audita i en la qual confien els tercers.

Principals novetats

El text conté millores en matèria d’independència i transparència, els dos grans cavalls de batalla d’aquesta activitat. Entre les principals novetats regulades destaquem:

La incorporació de la definició d’entitats d’interès públic (EIP), del Reial decret 877/2015, de 2 d’octubre i la minoració dels anys d’experiència requerits per a la seva auditoria.

Es consideraran entitats d’interès públic aquelles que cotitzin en el mercat regulat de qualsevol Estat membre i es trobin sotmeses al règim de supervisió i control atribuït a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (article 8 Reial decret 2/2021).

L’enfortiment de la independència i transparència de l’activitat d’auditoria mitjançant:

El desenvolupament de mecanismes per a evitar conflictes d’interessos:

S’entén que l’auditor de comptes incorre en conflicte d’interessos quan la decisió, judici o criteri que s’hagi d’adoptar pugui afectar els seus interessos personals, econòmics o professionals, pel fet que suposen un benefici o un perjudici a aquests. El conflicte d’interessos pot estar originat per l’existència d’un interès financer, comercial o d’un altre tipus, o per l’existència de relacions o interessos comuns o contraposats entre l’auditor, o la persona afectada (article 38 i ss. Reial decret 2/2021).

La determinació dels vincles familiars que freguen la incompatibilitat amb l’activitat. És a dir, la dels qui compleixin les condicions de convivència dins del concepte de familiars definit per la mateixa Llei:

S’exclou del concepte de familiars el cònjuge separat quan s’hagi produït la separació efectiva i es trobi inscrita en el registre civil (article 8 Reial decret 2/2021).

El detallament del deure de documentació, tenint en compte la importància que tenen els papers de treball com a prova de les actuacions de l’auditor. En aquest sentit s’implementa l’obligació de:

a) Disposar d’una adreça electrònica habilitada única que tot auditor haurà de comunicar a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).

b) Digitalitzar tot el contingut del procediment.

c) Deixar constància de la data de lliurament de l’informe i de la seva recepció per l’entitat auditada.

d) Controlar els temps tant per categoria professional i encàrrec com per les tasques fetes durant el treball.

S’estableix que els auditors de comptes hauran d’adoptar les mesures necessàries per a la protecció de la documentació i dels arxius, disposant de sistemes informàtics amb controls adequats per a reduir les possibilitats de deterioració o pèrdua de la informació, a més de garantir que no es produeixen accessos no autoritzats (article 72 i ss. Reial decret 2/2021).

La garantia del pagament dels honoraris de l’auditor quan sigui nomenat pel Registrador Mercantil i el termini de deu dies per a l’acceptació del seu nomenament.

Aquesta garantia l’haurà prestar l’entitat en el termini de deu dies naturals des de la notificació de la seva sol·licitud per l’auditor (article 11 Reial decret 2/2021).

L’obligació de subministrar la informació sol·licitada per l’auditor i la justificació no només de la resposta obtinguda, sinó també i, si és el cas, de la seva manca (article 15 Reial decret 2/2021).

La inclusió de salvaguardes per a poder eliminar o reduir les amenaces a la independència de l’auditor i també la del concepte d’importància relativa a l’efecte de determinar quan les situacions o serveis que es donen entre auditor i entitat auditada han de considerar-se significatius (articles 40 i 41 Reial decret 2/2021).

Es configura un sistema mixt basat en un doble puntal: d’una banda, en l’anomenat sistema d’amenaces i salvaguardes que s’articula com un sistema d’autodiagnòstic en el qual l’auditor ha d’establir els procediments necessaris per a identificar situacions, relacions o serveis, incloses les definides com a causes d’incompatibilitat, que puguin generar amenaces a la independència, avaluar-les i, si és el cas, aplicar mesures de salvaguarda. I d’una altra, en l’enumeració d’un conjunt de circumstàncies, situacions o relacions específiques en les quals es considera que, en el cas de concórrer, els auditors no gaudeixen d’independència respecte d’una entitat determinada, i l’única solució o salvaguarda possible és la no realització del treball d’auditoria.

Les regles de còmput per a determinar els límits a la dependència econòmica per a aconseguir un determinat nivell de concentració d’honoraris (article 63 Reial decret 2/2021).

Es requereixen les particularitats d’aplicació en cas d’auditors de nou accés i determinades mesures per a evitar l’anomenat efecte «cascada» que es produeix quan se supera el percentatge de concentració exigit que es genera com a conseqüència que concorrin determinades circumstàncies alienes a l’auditor, amb el propòsit d’eliminar obstacles a l’expansió dels auditors de menor grandària i d’afavorir la seva recuperació.

L’obligació d’emetre un informe anual de transparència per als auditors d’entitats d’interès públic i el deure de publicar els resultats de les inspeccions periòdiques dutes a terme a aquests auditors per part de l’ICAC.

La delimitació de la intervenció d’auditors nomenats conjuntament (article 19 Reial decret 2/2021).

El fet de compartir costos o beneficis rellevants o recursos professionals significatius, el disseny o la implementació de polítiques i procediments de control de qualitat intern, l’existència d’una estratègia empresarial comuna o l’ús d’un nom comercial comú determina l’existència de l’acord de cooperació i, per tant, l’existència de xarxa. En principi no seria xarxa la mera acceptació i la realització conjunta d’una auditoria per part de dos auditors, si no hi concorren la resta de les circumstàncies.

En cas de discrepància quant a l’opinió tècnica a emetre, cada auditor o societat d’auditoria presentarà la seva opinió en un paràgraf diferent de l’informe d’auditoria i exposarà els motius de la discrepància

Així mateix, es regula que els auditors nomenats conjuntament no poden pertànyer a la mateixa xarxa i que han de comunicar-se entre ells les circumstàncies que afectin la seva independència.

Infraccions (article 125 i ss. Reial decret 2/2021)

Quant a les infraccions, s’incorporen elements que permeten precisar o especificar les conductes que integren tipus infractors, dins dels límits de la Llei 22/2015, de 20 de juliol. Com a novetats respecte de la regulació vigent, cal destacar que:

S’indica que, en relació amb la infracció derivada de la negativa o resistència a l’actuació de control o de disciplina, s’inclouen aquelles actuacions que, per acció o omissió, es dirigeixin a obstaculitzar de forma reiterada l’efectivitat de les notificacions efectuades per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes en l’exercici de les seves competències de control o disciplina.

Es desenvolupen les circumstàncies en què es considera que l’informe addicional per a la Comissió d’Auditoria té un contingut substancialment incorrecte o incomplet quan la informació incorrecta o incompleta impedeixi la seva comprensió o l’exercici adequat de les funcions per part de la Comissió d’Auditoria.

S’especifiquen les circumstàncies en què es considera que la informació tramesa a l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes és substancialment incorrecta o incompleta, quan aquesta impedeixi l’exercici adequat de les competències de supervisió, així com les circumstàncies en què es considera que l’informe de transparència presenta un contingut substancialment incorrecte o incomplet, quan la informació incorrecta o omesa pogués impedir l’adequada comprensió de la situació de l’auditor.

S’aclareix que s’entén comesa la infracció derivada de l’incompliment de les normes d’auditoria en relació amb un informe d’auditoria quan s’hagi incomplert el que s’estableix en la Llei 22/2015, de 20 de juliol, respecte de l’exigència de tenir recursos suficients i apropiats per a poder acceptar i fer el treball d’auditoria que siguin adequats amb la complexitat de les tasques d’auditoria per fer segons la dimensió i la naturalesa de l’entitat per auditar.

Es redueix el termini de comunicació a tres dies respecte de la infracció derivada de l’incompliment de l’obligació de comunicació a les autoritats supervisores de l’entitat auditada de determinades circumstàncies en relació amb aquesta entitat, de les quals l’auditor hagi tingut coneixement durant la realització de l’auditoria.

Sancions (article 135 i següents Reial decret 2/2021)

Quant a les sancions, respecte dels criteris de graduació, s’estableix la classificació en els tres graus en què s’han de dividir les sancions per imposar recollint el cas de la sanció per infraccions molt greus comeses per una societat d’auditoria, que no estava previst en la redacció vigent fins ara, per a completar la casuística, a més de concretar-se el caràcter d’atenuant o agreujant dels criteris de graduació de sancions que es preveuen en la Llei 22/2015, de 20 de juliol.

S’aclareix que la sanció addicional de prohibició de realització de l’auditoria de comptes de l’entitat auditada en els tres exercicis següents que la sanció adquireixi fermesa en via administrativa, en cas de la imposició de sancions per infraccions greus o molt greus relacionades amb un treball d’auditoria, s’entén aplicable no només a l’auditoria dels comptes anuals sinó a l’auditoria d’altres estats financers o documents comptables.

Incompliment de l’obligació de dipòsit de comptes (disposició addicional onzena Reial decret 2/2021)

En relació amb el règim sancionador per incompliment del dipòsit de comptes, es determina que el termini total per a resoldre i notificar la resolució en el procediment sancionador regulat en l’article 283 del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat per Real Decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, serà de sis mesos comptadors des de l’adopció pel president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes de l’acord d’incoació, sense perjudici de la suspensió del procediment i de la possible ampliació d’aquest termini total i dels parcials previstos per als diferents tràmits del procediment, segons el que s’estableix en els articles 22, 23 i 32 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre.

Els criteris per a determinar l’import de la sanció, de conformitat amb els límits establerts en l’article 283 del text refós de la Llei de societats de capital, aprovat per Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, seran els següents:

a) La sanció serà del 0,5 per mil de l’import total de les partides d’actiu, més el 0,5 per mil de la xifra de vendes de l’entitat inclosa en l’última declaració presentada davant l’Administració Tributària, l’original de la qual haurà d’aportar-se en la tramitació del procediment.

b) En cas de no aportar la declaració tributària esmentada en la lletra anterior, la sanció s’establirà en el 2 % del capital social segons els dades que consten en el Registre Mercantil.

c) En cas que s’aporti la declaració tributària i el resultat d’aplicar els esmentats percentatges a la suma de les partides de l’actiu i vendes fos més alt que el 2 % del capital social, es quantificarà la sanció en aquest últim reduït en un 10 %.

Valoració del Consell General d’Economistes

En línies generals, els economistes valoren positivament el nou reglament d’auditoria. No obstant això, també consideren que es continuen mantenint alguns aspectes perjudicials per als auditors i societats d’auditoria de petita i mitjana dimensió pel fet que imposen, en alguns casos, una sèrie de requisits i complicacions en la gestió que no aporten millores en la qualitat de les auditories ni valor afegit en l’activitat professional i que, tot i això, afavoreixen la concentració del mercat, que és un dels problemes actuals del sector.

El principal retret per part dels economistes auditors ha vingut a compte de la data d’entrada en vigor del Reglament (l’endemà de la seva publicació, excepte per a alguns articles), que difereix de que expressava el Dictamen del Consell d’Estat, on es proposava que l’entrada en vigor fos l’1 de gener següent a la seva aprovació (per tant, l’1 de gener de 2022) i per això afirmen que: «Una vegada més, els auditors haurem de fer un sobreesforç per a adaptar-nos a la norma en un temps rècord».