Fons europeus: una oportunitat per a pimes i autònoms

El 21 de juliol de 2020, el Consell Europeu va acordar un instrument excepcional de recuperació temporal conegut com Next Generation EU per un import de 750.000 milions d’euros i tres finalitats: ajudar els Estats membres a recuperar-se, rellançar l’economia i donar suport a la inversió privada i aprofitar els aprenentatges d’aquesta crisi. Aquests fons es poden utilitzar per a concedir préstecs reemborsables per un volum de fins a 360.000 milions d’euros i transferències no reemborsables per una quantitat de 390.000 milions d’euros. El desemborsament d’aquestes quantitats es farà durant els pròxims 6 anys, fins a finals de 2026. La part que correspon als préstecs reemborsables s’haurà de retornar abans del 31 de desembre de 2058.

El 2021, les institucions europees, mitjançant el Consell ECOFIN, van aprovar el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Regne d’Espanya. A Espanya, ja està en funcionament el full de ruta del Govern per a canalitzar els 140.000 milions d’euros procedents del fons europeu Next Generation EU. Aquest programa preveu 70.000 milions d’euros en ajudes a fons perdut per a administracions, empreses i particulars, però especialment per a impulsar els autònoms i pimes.

El Pla està en marxa des de fa uns mesos i, de llavors ençà, s’han establert diverses maneres d’accedir als fons, mitjançant convocatòries d’ajudes públiques, l’aprovació de projectes com ara els PERTE, que són grans programes estratègics que exigeixen la col·laboració entre administracions, empreses i centres de recerca o, també, amb les denominades manifestacions d’interès, que són consultes que recullen possibles àmbits d’actuació i contribueixen a aportar una visió més àmplia i plural perquè les línies d’ajuda tinguin en compte la diversitat i les característiques de les possibles iniciatives.

Si és una pime i vol accedir als fons europeus ha de saber que el Pla de Recuperació se sustenta en quatre pilars que vertebraran el procés cap a una Espanya més verda, més digital, més cohesionada i inclusiva i més igualitària. Per aconseguir-ho, és imprescindible que les petites i mitjanes empreses siguin les protagonistes del seu desenvolupament. Per això, el disseny del projecte ha tingut des de bon començament, entre els seus objectius, enfortir la participació de les pimes: en 17 dels 30 components es recullen iniciatives específiques orientades a intervenir-hi.

Concretament, el component 13 està dedicat íntegrament a les pimes i preveu inversions de 4.894 milions d’euros en cinc àmbits estratègics: emprenedoria, creixement, digitalització i innovació, suport al comerç i internacionalització.

El problema es troba en el desconeixement

Una de les claus per a la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) és que tots els sectors econòmics, socials i les administracions implicades el coneguin i, per això, la comunicació constitueix un pilar fonamental.

Segons un informe de Sigma Dos per a la Cambra de Comerç d’Espanya publicat a la fi de 2021, només el 40% de les empreses espanyoles comprèn el fons europeu Next Generation EU, i tan sols el 27 % sap com postular-s’hi. En la mateixa línia:

• L’Enquesta de Clima Empresarial de la Cambra de Comerç d’Espanya revela que 6 de cada 10 empreses ignoren les possibilitats que ofereixen els fons Next Generation i només 3 de cada 10 pensen demanar-los.

• Aquesta situació també es detecta en una recerca que ha dut a terme la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa: «Dues de cada tres companyies, un 65,3 % del total, considera que ni pot participar en les inversions ni pot rebre subvencions europees».

Però res més lluny de la realitat. Segons els experts, l’arribada dels fons és una oportunitat per als treballadors per compte propi i petits negocis «La probabilitat que els concedeixin una ajuda o licitació serà molt alta». No perdi temps i comenci a preparar-se.

Són moltes les iniciatives adoptades per a pal·liar la desinformació actual. Per exemple, el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) ha creat un espai propi al seu web per al Pla, on es recullen totes les notícies relacionades amb el PRTR, la normativa pertinent i les diferents mesures adoptades: subvencions, licitacions, projectes i altres novetats amb la finalitat que les empreses, autònoms, pimes, organitzacions i la ciutadania puguin accedir a la informació i garantir la visibilitat del finançament de la Unió Europea.

A més, amb ànim de facilitar, encara més, la recerca d’oportunitats, cal no oblidar:

• Que totes les entitats oficials estan obligades a fer públiques les licitacions a la Plataforma de Contractació de l’Estat (https://contrataciondelestado.es/wps/portal/plataforma).

• Que, probablement, serà l’Administració central i les autonòmiques, és a dir, els ministeris i les conselleries, els qui portaran la veu cantant. Els ajuntaments i les diputacions només mobilitzaran un 4 % dels pressupostos de manera directa.

Així mateix, el Pla té presència a les xarxes socials, concretament a Facebook, Twitter, Instagram i Linkedln, per acostar tota la informació de manera clara, accessible i actualitzada als diferents col·lectius i maximitzar l’impacte del PRTR.

Requisits

Hi ha dues condicions que amb tota seguretat haurà de complir: no tenir deutes pendents amb Hisenda ni amb la Seguretat Social i, si és el cas, no estar incurs en causa de dissolució.

En línia amb aquests requisits, també haurà d’acreditar amb una declaració jurada que no té deutes amb l’Administració, la no responsabilitat penal per delictes de corrupció i la idoneïtat per a ser perceptor d’aquestes ajudes. Es tracta del DEUC (Document Europeu Únic de Contractació).

Consisteix en una declaració de la situació financera, les capacitats i la idoneïtat de les empreses per a un procediment de contractació pública. Està disponible en totes les llengües de la UE i s’utilitza com a prova preliminar del compliment dels requisits exigits. Gràcies a aquest document, s’ha simplificat considerablement l’accés a les oportunitats de licitació transfrontereres.

La Comissió Europea proporciona un servei gratuït en línia per als compradors, els licitadors i les altres parts interessades a emplenar el document de manera electrònica. El formulari en línia pot emplenar-se, imprimir-se i, després, enviar-se al comprador juntament amb la resta de l’oferta. Si el procediment es fa electrònicament, el DEUC podrà exportar-se, emmagatzemar-se i transmetre’s de manera electrònica. El DEUC presentat en el marc d’un procediment de contractació pública anterior pot reutilitzar-se sempre que la informació continuï sent correcta. Els licitadors podran ser exclosos del procediment o ser objecte d’enjudiciament si la informació continguda s’ha falsejat, s’ha ocultat o no pot completar-se amb documents justificatius.

Tot això sense oblidar l’oferta detallada d’accés a la licitació amb indicació de les característiques del producte i el cost.

Convocatòries disponibles per als autònoms

Malgrat que molts projectes encara no s’han posat en marxa, en aquests moments els autònoms ja poden accedir a algunes convocatòries:

— Fons Next Tech: per fomentar el desenvolupament de projectes digitals innovadors d’alt impacte i la inversió en empreses en creixement.

— Pla Moves III: ajudes per a la compra de vehicles elèctrics i híbrids endollables, com ara turismes, furgonetes o motos.

— Rehabilitació energètica d’edificis: programa PREE.

— Integració de la intel·ligència artificial i la robotització: per a projectes de recerca industrial o desenvolupament experimental per a la transformació digital de l’economia i la societat en matèria d’intel·ligència artificial.

— Emprenedores digitals: per secundar i impulsar projectes d’emprenedoria digital femenina i reduir la bretxa de gènere que hi ha en aquest àmbit.

— Projectes d’investigació de medicina personalitzada de precisió: per fomentar el desplegament progressiu de la medicina personalitzada de precisió en el sistema sanitari mitjançant el finançament de projectes de R+D+I.

Primers 10.000 milions

• L’11 de novembre de 2021, Espanya va presentar a la Comissió una primera sol·licitud de pagament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per valor de 10.000 milions d’euros basada en la consecució de 52 fites que abasten diverses reformes en els àmbits de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica, la descarbonització, la connectivitat, l’administració pública, les competències, l’educació i la política social, el treball i la política fiscal.

• El 3 de desembre de 2021, la Comissió va adoptar una avaluació preliminar positiva de la sol·licitud de pagament d’Espanya. El dictamen favorable del Comitè Econòmic i Financer del Consell sobre la sol·licitud de pagament va aplanar el camí perquè la Comissió adoptés la decisió final de desemborsar els fons.

• El 27 de desembre de 2021, la Comissió va desemborsar el primer pagament de 10.000 milions d’euros d’ajuda financera no reemborsable (deduït el prefinançament) a Espanya.