LABORAL

LES 10 CLAUS DE L’INCREMENT DEL SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL

Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2022 (BOE nº 46 de 23 de febrer de 2022)

Entrada en vigor: 24 de febrer de 2022.

Aquesta norma té conseqüències no només en matèria salarial, sinó també pel que fa a les prestacions de la Seguretat Social i en les quotes dels treballadors autònoms. Encara que va entrar en vigor l’endemà de la publicació al BOE, els efectes compten a partir del període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2022 i es procedeix, en conseqüència, a l’abonament del salari mínim establert des de l’1 de gener de 2022.

1. Què és el salari mínim interprofessional (SMI) i quina és la nova quantia? (article 1 / disposició final 3)

Segons es desprèn dels articles 26 i 27 ET i de la definició de l’Organització Internacional del Treball, és la quantia mínima de remuneració que un ocupador està obligat a pagar als seus assalariats pel treball que aquests hagin efectuat durant un període determinat, període que a Espanya no pot ser superior a 40 hores setmanals (article 34.1 ET).

Per a activitats en agricultura, indústria i serveis, queda fixat en 33,33 euros/dia o 1.000 euros/mes, segons si el salari està fixat per dies o per mesos. Es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell.

L’SMI és un import brut. Sobre aquesta quantia cal descomptar les cotitzacions a la Seguretat Social i la retenció de l’IRPF corresponent.

El nou salari mínim interprofessional té efecte durant el període comprès entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2021; així doncs, és procedent abonar-lo amb efecte de l’1 de gener de 2022 (disposició final 3a).

2. Quins complements salarials computen com a salari mínim? (articles 2 i 3)

Hem de partir de salari base, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, si no n’hi ha, per contracte individual. Aquest salari s’abona en 14 o en 12 pagues, en funció de si les pagues extraordinàries estan prorratejades o no:

— Salari mensual sense pagues extres no prorratejades (14 pagues): 1.000 euros.

— Salari mensual amb pagues extres prorratejades (12 pagues): 1.166,66 euros.

Els complements que es tenen en compte per al càlcul del salari mínim són els salarials (article 26.3) que perceben totes les persones treballadores per igual; és a dir, els complements no causals, cas dels plusos per conveni.

La major part de la doctrina i jurisprudència accepta que els complements que no siguin comuns a totes les persones treballadores, és a dir, els que percebi específicament cada persona (antiguitat, idioma, títols), els de la feina efectuada (nocturnitat, torns, etc.) o els vinculats als resultats de l’empresa (productivitat bonus) no computen com a salari mínim i, per tant, no es poden fer servir per compensar la possible pujada. Tampoc compten a l’hora de calcular l’SMI altres complements extrasalarials com ara dietes, vestuari o despeses per transport.

Tot i això, cal assenyalar que la qüestió no és pacífica. La sentència de l’Audiència Nacional de 16 de setembre de 2019 (rec. 150/2019) va establir, certament, que no és possible compensar i absorbir l’actualització de l’SMI amb conceptes extrasalarials. Segons aquest tribunal, les despeses que porten a terme les persones treballadores en l’activitat professional, compensades amb plusos extrasalarials, no poden ser absorbides; en la mateixa línia s’inclouen les primes de producció, com va considerar el TSJ de Cantàbria en sentència del 24 de maig de 2019 (rec. 57/2019); no obstant això, hi ha excepcions, com la dictada per la mateixa sentència esmentada. En conseqüència, caldrà atendre els tribunals en cada cas per a afirmar categòricament quins plusos són compensables i absorbibles i quins plusos no ho són.

3. Quina quantitat correspon a les persones treballadores eventuals i temporeres i empleades de la llar? (article 4)

Les persones treballadores eventuals, així com les temporeres, els serveis de les quals no excedeixin de 120 dies en una mateixa empresa, percebran, conjuntament amb l’SMI, la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de dues gratificacions extraordinàries (a les quals té dret tota persona treballadora, com a mínim) sobre un salari de 30 dies cada una, sense que l’SMI pugui resultar inferior a 47,36 euros per jornada legal en l’activitat.

Quant a l’SMI d’empleades i empleats que treballin per hores, en règim extern, queda fixat en 7,82 euros per hora efectivament treballada.

4. A qui afecta la pujada de l’SMI?

L’increment de l’SMI afecta especialment les persones treballadores que estan fora de conveni. La regla general és que hi hagi un conveni col·lectiu d’aplicació i la gran majoria té salaris superiors a l’SMI. Per aquesta raó, primer hem d’acudir al conveni col·lectiu per a saber quin és el salari base i si els complements salarials són absorbibles o no.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha expressat que l’increment de l’SMI afecta un milió i mig de persones ocupades (amb especial atenció al sector agrari i els serveis); d’altra banda, el secretari general d’UGT va elevar la xifra a uns tres milions de persones treballadores.

A això cal afegir que, en realitat, l’increment afecta totes les persones treballadores: encara que no pugi la quantia del salari, totes les persones ocupades es beneficien indirectament pels conceptes de la nòmina que es calculin a partir d’aquesta xifra (per exemple, la quantitat de salari protegida i que no pot ser embargada).

En tot cas, si la persona treballadora cobra menys de 14.000 euros bruts anuals (comptant salari base i complements no causals: aquells que són comuns a tots els empleats i empleades de l’empresa), l’SMI s’ha d’incrementar fins a arribar a aquesta xifra.

I si es treballa menys de 40 hores? En els contractes a temps parcial, el salari mínim es reduirà en proporció a les hores treballades.

Aquelles persones treballadores que tinguin un salari per sobre de 14.000 euros bruts a l’any no notaran cap canvi directament, però sí indirectament, ja que s’incrementaran els límits de salaris i indemnitzacions que aboni el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) o la quantitat de salari protegit enfront d’un embargament.

En els contractes formatius, la retribució no podrà ser en cap cas inferior al salari mínim interprofessional en proporció al temps de treball efectiu, d’acord amb el que s’estableix en conveni col·lectiu (article 11.2.g ET).

5. Hi ha excepcions a l’aplicació de l’SMI? (disposició transitòria única)

En les normes vigents a la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret de les comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de les entitats que integren l’Administració local que facin servir el salari mínim interprofessional com a indicador o referència del nivell de renda per a determinar la quantia de determinades prestacions o per a accedir a determinades prestacions, beneficis o serveis públics, tret de disposició expressa en contra de les mateixes comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla o de les entitats que integren l’Administració local.

En qualssevol contractes i pactes de naturalesa privada vigents a la data d’entrada en vigor del Reial decret que facin servir l’SMI com a referència a qualsevol efecte, tret que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties de l’SMI.

6. Es pot embargar part de l’SMI que es percep? (articles 607 i 608 LEC)

D’acord amb l’article 27.2 ET: «El salari mínim interprofessional, en la seva quantia, és inembargable». Però també hi ha l’embargabilitat de retribucions superiors a la quantia de l’SMI que pogués percebre la persona treballadora. L’article 607 CC estableix les regles per als salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional.

El que es disposa en les regles anteriors no serà aplicable quan es procedeixi per execució de sentència que condemni al pagament d’aliments, en tots els casos en què l’obligació de satisfer-los neixi directament de la llei, incloent-hi els pronunciaments de les sentències dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills o dels decrets o escriptures públiques que formalitzin el conveni regulador que els estableixin. En aquests casos, així com en els de les mesures cautelars corresponents, el tribunal fixarà la quantitat que pot ser embargada (article 608 LEC).

En aquest sentit, se n’exceptua el salari mínim que estalviï la persona treballadora, que sí que pot ser embargat per deutes amb Hisenda; així ho recull l’ATS de 26 de setembre de 2019 (rec. 889/2019).

7. Quins efectes té la pujada de l’SMI en la cotització? (article 106.U PGE 2022)

Una millora dels salaris repercuteix directament en més cotitzacions a la Seguretat Social. Segons l’acord bipartit de l’Executiu i els sindicats, es beneficiarà especialment les dones joves, amb contractes temporals del sector serveis. Una altra repercussió important serà una baixada de les despeses en ajudes i subvencions, de manera que l’Estat disposarà de més fons per a altres partides.

Recordem que el màxim de la base de cotització en tots els règims va quedar fixat en 4.139,40 euros/mensuals a partir de l’1 de gener de 2022; mentre que el mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè (excepte disposició expressa en contrari). Les bases mínimes s’incrementaran, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional (article 106.U.2 LPGE 2022). Tot això redundarà en un augment de la recaptació per les cotitzacions.

Pel que fa als treballadors del sistema especial per a empleats de la llar, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional. No hi ha canvis en les bonificacions i reduccions de quotes socials (article 106.Quatre LPGE 2022).

8. Com afecta la pujada de l’SMI als treballadors autònoms?

L’increment de l’SMI comporta que pugi la base de cotització mínima i, com a conseqüència, ho fa així mateix la quota de treballadors autònoms.

Recordem que els últims mesos s’ha elevat la quantia del salari mínim interprofessional: el 16 de setembre es va augmentar 15 euros mensuals, que s’han d’afegir a aquesta pujada.

La pujada no s’aplica a aquest col·lectiu en la mateixa quantia: dependrà de la base de cotització de cada persona. En qualsevol cas, pujaran les quotes per cessament d’activitat i contingències professionals des d’un 0,8 % a un 0,9 % i d’un 1,1 % a un 1,3 %, respectivament. En conclusió, les quotes ascendiran un 0,3 %, fins a arribar al 30,6 %.

Aquesta pujada també afecta els salaris dels empleats, en cas de tenir-ne.

9. Quins efectes tindrà aquest increment en les prestacions i subsidis socials? (articles 161 i següents LGSS)

El principal efecte és l’increment en les bases reguladores de les prestacions de la Seguretat Social, ja que es produeix un augment salarial que afectarà un nombre considerable de persones treballadores, que suposa una millora en les bases, en les cotitzacions socials i en les futures pensions de jubilació (i altres prestacions, com la d’incapacitat permanent).

A més, algunes prestacions i subsidis socials requereixen que la persona no cobri més de l’SMI o un percentatge determinat d’aquest. Amb aquest increment, hi haurà més persones que puguin tenir dret a sol·licitar aquestes prestacions o subsidis.

L’increment en les cotitzacions socials esmentat té el reflex en la pujada de les bases de cotització mínimes, així com en les bases reguladores de les persones treballadores. Aquestes bases són la referència per al càlcul de les pensions de jubilació (concretament, la mitjana de les bases de cotització dels últims vint-i-quatre anys), de manera que un increment dels salaris mínims produeix l’alça d’aquestes bases. Així, és més alta la despesa del sistema en pensions, ja que, com que es constaten unes bases de cotització més altes, la quantia de les prestacions serà també més elevada (jubilació i incapacitat permanent, com s’ha indicat).

En el cas específic de les prestacions de jubilació, després de calcular les bases de cotització en els anys previs al fet causant (cessament en l’activitat laboral), se sumaran les bases de cotització i es dividirà per 350 durant els 300 mesos anteriors al moment de la jubilació.

10. Com afecta els salaris i les indemnitzacions que pagui FOGASA?

FOGASA es fa càrrec del pagament dels salaris i les indemnitzacions no pagats per l’empresa però fins a un límit màxim que té en compte l’SMI vigent en el moment de la insolvència o concurs de l’empresa (article 33 ET).

Per al cas dels salaris, la quantia que pagarà FOGASA és l’SMI diari x 2, amb el prorrateig de les pagues extres i amb un límit màxim de 120 dies.

Per al cas de les indemnitzacions, la quantia que cal pagar és l’SMI diari x 2, amb un límit màxim d’1 any.