GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

«Next Generation EU»: arriba el tren dels fons europeus per a la recuperació

La crisi sanitària que ens acompanya des de fa ja bastant temps ha posat la nostra economia a la corda fluixa. Davant aquesta situació, la Unió Europea ha reaccionat amb la mobilització inicial d’un paquet d’emergència de 540.000 milions d’euros ampliat posteriorment, mitjançant el programa de recuperació «Next Generation EU», fins a 750.000 milions, dels quals 390.000 es preveu que siguin a través de subvencions i 360.000 per mitjà de préstecs.

Per ajudar a reparar els danys econòmics i socials causats per la pandèmia del coronavirus, la Unió Europea ha acordat un pla de recuperació denominat «Next Generation EU». Una nova eina legal que escurça el camí cap als diners europeus mitjançant la simplificació de tràmits administratius.

S’estima que a Espanya li podrien correspondre 140.000 milions (fins al 2026), dels quals 72.000 seran ajudes no reembossables que s’aniran materialitzant durant els anys 2021-2023.

Estava previst que la primera injecció de 34.000 milions d’euros entrés al nostre país a la fi de març o començament d’abril, però és molt probable que les primeres convocatòries d’ajudes no es podran tancar fins a l’estiu. D’aquesta quantitat de diners, la idea és que 27.000 milions es canalitzin per mitjà dels pressupostos del 2021 i la resta es dirigirà directament a les arques de les comunitats autònomes.

El 45 % de les empreses espanyoles assegura que vol optar als fons del Pla Europeu de Recuperació, tal com ho posa en relleu un sondeig elaborat per KPMG en col·laboració amb la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE). Segons aquest informe, hi ha un cert desconeixement en relació amb el funcionament dels fons, ja que quasi la meitat de les empreses enquestades desconeix si disposa de projectes elegibles; és a dir, susceptibles de ser ajudats. Percentatge que s’eleva en el cas de les pimes, mentre que entre les grans empreses són quatre de cada deu les que continuen tenint dubtes sobre les oportunitats disponibles.

Pla de recuperació

Amb l’aprovació del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, en vigor des de l’1 de gener de 2021, es redueix la burocràcia i els terminis, se simplifiquen els processos i es canvia en gran manera la relació entre les empreses i l’Administració mitjançant una major col·laboració publico-privada.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola s’estructura al voltant de tres pilars que el Govern ha situat al centre de l’estratègia de la seva política econòmica:

L’adopció d’instruments per a donar suport als esforços dels estats membres amb l’objectiu de recuperar-se, reparar els danys i sortir reforçats de la crisi.

La regulació de mesures per a impulsar la inversió privada i fer costat a les empreses en dificultats.

El reforç dels programes clau de la Unió Europea per extreure els ensenyaments de la crisi, fer que el mercat únic sigui més fort i resilient i accelerar la doble transició ecològica i digital.

La magnitud d’aquests reptes i el marc temporal per al seu desenvolupament han requerit l’adopció de mesures urgents encaminades a articular un model de governança per a la selecció, el seguiment, l’avaluació i la coordinació dels diferents projectes i programes d’inversió. Aquest és el principal objectiu del Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Novetats aprovades

1. La creació d’una Comissió per a la Recuperació, Transformació i Resiliència, que dirigirà el president del Govern. Així mateix, s’institueix un comitè tècnic que donarà suport a aquesta comissió, una unitat de seguiment del pla i una conferència sectorial amb les comunitats i ciutats autònomes, que presidirà el titular del Ministeri d’Hisenda.

El comitè estarà format per «un màxim de 20 membres» que seran elegits per la Comissió atenent criteris tècnics, en funció de la seva experiència en la gestió de fons europeus «sempre que tinguin la condició de treballador o òrgan directiu de l’Administració general de l’Estat».

2. La definició de l’autoritat responsable del mecanisme per a la recuperació i resiliència, que recau en el centre directiu del Ministeri d’Hisenda. Aquest organisme serà el responsable davant les institucions europees dels plans de recuperació i resiliència, actuarà de coordinador entre els diferents ministeris i organismes públics concernits en el pla dissenyat pel Govern i alhora en supervisarà els progressos i dirigirà el comitè tècnic. Per fer-ho, la norma preveu que es doti aquest departament dels recursos personals i materials necessaris.

3. La recerca de projectes de caràcter estratègic (tractors) amb un potencial d’arrossegament per a la resta de l’economia, que exigeixin, a més, la col·laboració entre administracions, empreses i centres d’investigació.

Els principals projectes estratègics segurament estaran alineats amb els objectius avançats per Europa, particularment l’orientació cap a la transició ecològica i cap a la transformació digital.

Es desconeixen les condicions que caldrà complir, tan sols podem avançar que en el model de projectes tractors dissenyat pel Ministeri d’Indústria s’exigeix la concurrència de cinc empreses com a mínim, de les quals el 40 % han de ser pimes, un volum de la inversió d’almenys 40 milions d’euros i la implicació de més d’una comunitat autònoma.

4. La constitució d’una finestreta única en línia, a la qual podran dirigir-se empreses i administracions públiques per a facilitar la presentació de projectes i la resolució de dubtes, tant de les diferents administracions públiques com de les empreses privades interessades a participar en el pla de reconstrucció.

Avui dia sembla descartada la idea d’una «finestreta única» que organitzi l’accés als fons. El Govern farà servir tots els ressorts de l’Administració convertint en finestretes obertes per als empresaris els 8.131 ajuntaments, les 17 comunitats autònomes i els 22 ministeris que hi ha a Espanya. Es desenvoluparà un nou portal web, però serà per agrupar la informació «de manera didàctica» a fi que els interessats es dirigeixin a l’Administració corresponent.

5. La imposició d’un límit temporal per a l’aprovació o rebuig d’iniciatives. La resolució de sol·licituds s’ha de fer en el termini màxim de cinc dies hàbils amb la garantia de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE). Al mateix temps, els terminis fixats per a la tramitació del procediment obert es redueixen a la meitat per excés, excepte el de presentació de proposicions, que serà de 15 dies naturals comptats.

El protocol exigeix als beneficiaris de subvencions acreditar que es troben al corrent de pagaments amb la Seguretat Social i Hisenda.

6. L'establiment d’agrupacions i consorcis publico-privats, l’impuls de les societats d’economia mixtes, sota les quals l’Estat comptarà amb majoria de capital, i els denominats projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) i del seu corresponent registre estatal. Amb aquesta nova figura, es tracta de reforçar aquells projectes que contribueixin clarament al creixement econòmic, a l’ocupació i a la competitivitat del nostre país, corregint la fallada de mercat d’infrainversió quan les iniciatives privades no es materialitzen per culpa dels riscos significatius i per la necessària col·laboració publico-privada que comporten.

Els criteris que es valoraran per a declarar un projecte com a PERTE seran, entre d’altres, els següents:

Que representi una important contribució al creixement econòmic, a la creació d’ocupació i a la competitivitat de la indústria i l’economia espanyola, tenint en compte els seus efectes d’arrossegament positius en el mercat interior i la societat.

Que permeti combinar coneixements, experiència, recursos financers i actors econòmics, amb la finalitat de remeiar importants deficiències del mercat o sistèmiques i reptes socials als quals no es podria fer front d’una altra manera.

Que tingui un important caràcter innovador o aporti un important valor afegit en termes d’R+D+I. Per exemple, possibilitant el desenvolupament de nous productes, serveis o processos de producció.

Que sigui important quantitativament o qualitativament, amb una dimensió o un abast particularment grans, o que suposi un nivell de risc tecnològic o financer molt elevat.

Que afavoreixi la integració i el creixement de les petites i mitjanes empreses, així com l’impuls d’entorns col·laboratius.

Que, si és el cas, contribueixi de manera concreta, clara i identificable a un o més objectius del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l’Economia Espanyola; en particular, pel que fa als objectius marcats a escala europea.

Sembla que l’executiu està sondejant el mercat per identificar les àrees on existeixen projectes rellevants i de volum, amb la intenció d’agrupar-los. Brussel·les ha estat sempre més procliu a finançar projectes en consorci.

7. La recuperació de la figura de les agències estatals com a organisme públic, permetent reintroduir en l’Administració una fórmula organitzativa dotada d’un major nivell d’autonomia i de flexibilitat en la gestió, amb mecanismes de control d’eficàcia, i promoció d’una cultura de responsabilització per resultats.

8. L’aplicació del règim excepcional de tramitació urgent, amb la consegüent reducció de terminis i agilitació del procediment a tots els contractes finançats amb els fons percebuts per Espanya en el marc del pla de recuperació.

S’eliminen requisits d’informes i autoritzacions preceptives, si bé per a autoritzar la concessió de subvencions de quantia superior a 12 milions d’euros serà necessari l’acord del Consell de Ministres.

9. La simplificació de la tramitació de convenis administratius eliminant les autoritzacions pel Consell de Ministres i reduint terminis per a l’emissió d’aquells informes que resultin preceptius. Es permet la tramitació anticipada dels expedients de convenis que s’hagin d’executar en l’exercici següent o posteriors. El termini de vigència d’aquests convenis podrà tindre una duració superior a la legalment establerta, i podrà arribar com a màxim a deu anys, amb possibilitat d’una pròrroga de set anys.

10. L’increment dels llindars econòmics per a recórrer als procediments oberts simplificats, ordinari i abreujat, de manera que resultin aplicables a un nombre més gran de contractes.

11. La possibilitat de bestreta per part del Govern del 50 % dels fons associats a cadascun dels projectes per finançar abans de l’inici de la seva execució. Això és, una vegada que la direcció del Pla de Recuperació n’aprovi l’impuls.

12. El pagament de complements salarials als funcionaris que gestionen els projectes en funció del compliment d’objectius i l’oportunitat de contractar personal laboral específic en cas que sigui necessari per a impulsar el pla.