GESTORIA CASTELLS, S.L.P

NO HI HAN PUBLICACIONS

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

LABORAL

SALARI MÍNIM INTERPROFESSIONAL 2021

Reial decreto 817/2021, de 28 de setembre, per el qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2021 (BOE nº 233 de 29/9/2021)

Les 10 claus de l’increment del salari mínim interprofessional per a 2021.

1. Què és el salari mínim interprofessional (SMI) i quina és la nova quantia? (article 1)

Segons es desprèn dels articles 26 i 27 ET i de la definició de l’Organització Internacional del Treball, és la quantia mínima de remuneració que un ocupador està obligat a pagar als assalariats pel treball que aquests hagin efectuat durant un període determinat, període que a Espanya no pot ser superior a 40 hores setmanals (article 34.1 ET).

Per a activitats en agricultura, indústria i serveis, queda fixat en 32,17 euros/dia o 965 euros/mes, segons si el salari està fixat per dies o per mesos. Es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell.

L’SMI és un import brut. Sobre aquesta quantia cal descomptar les cotitzacions a la Seguretat Social i la corresponent retenció d’IRPF

El nou salari mínim interprofessional té efecte durant el període comprès entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2021; en conseqüència, doncs, l’abonament és procedent amb efectes de l’1 de setembre de 2021 (disposició addicional 3a).

2. Quins complements salarials computen com a salari mínim? (articles 2 i 3)

Hem de partir de salari base, la retribució mensual establerta per conveni col·lectiu o, si no n’hi ha, per contracte individual. Aquest salari s’abona en 14 o en 12 pagues, segons si les pagues extraordinàries estan prorratejades o no:

Salari mensual sense pagues extres no prorratejades (14 pagues): 965 euros.

Salari mensual amb pagues extres prorratejades (12 pagues): 1.125,83 euros.

Els complements que es tenen en compte per al càlcul del salari mínim són aquells complements salarials (article 26.3 ET) que perceben totes les persones treballadores per igual; és a dir, els complements no causals, cas dels plusos per conveni.

Aquells complements que no siguin comuns a tots els treballadors, és a dir, els que es percebin específics per la persona (antiguitat, idioma, títols), del treball fet (nocturnitat, torns, etc.) o els vinculats als resultats de l’empresa (productivitat, prima) no computen com a salari mínim i, per tant, no es poden utilitzar per a compensar la possible pujada. Tampoc compten a l’hora de calcular l’SMI altres complements extrasalarials com ara dietes, vestuari o despeses per transport.

3. Quina quantitat correspon a les persones treballadores eventuals i temporeres i treballadores domèstiques? (article 4)

Les persones treballadores eventuals, així com les temporeres, els serveis de les quals no excedeixin de 120 dies en una mateixa empresa, percebran, conjuntament amb l’SMI, la part proporcional de la retribució dels diumenges i festius, així com de dues gratificacions extraordinàries (a les quals té dret tota persona treballadora, com a mínim) sobre un salari de 30 dies cada una, sense que l’SMI pugui resultar inferior a 45,70 euros per jornada legal en l’activitat.

Quant al SMI d’empleades i empleats que treballin per hores, en règim extern, queda fixat en 7,55 euros per hora efectivament treballada.

4. A qui afecta la pujada de l’SMI?

L’increment de l’SMI afecta les persones treballadores que estan fora de conveni (uns dos milions). La regla general és que hi hagi un conveni col·lectiu d’aplicació i la gran majoria té salaris superiors a l’SMI. Per aquesta raó, primer hem d’acudir al conveni col·lectiu per a saber quin és el salari base i si els complements salarials són absorbibles o no.

Si la persona treballadora cobra menys de 13.510 euros bruts anuals (comptant salari base i complements no causals: aquells que són comuns a tots els empleats i empleades de l’empresa), l’SMI s’ha d’incrementar fins a arribar a aquesta xifra.

I si es treballa menys de 40 hores? En els contractes a temps parcial, el salari mínim es reduirà en proporció a les hores treballades.

Aquelles persones treballadores que tinguin un salari per sobre dels 13.510 euros bruts a l’any no notaran cap canvi directament, però sí indirectament, ja que s’incrementaran els límits de salaris i indemnitzacions que aboni el Fons de Garantia Salarial (FOGASA) o la quantitat de salari protegit enfront d’un embargament.

En els contractes de formació i aprenentatge, en cap cas la retribució podrà ser inferior al salari mínim interprofessional en proporció al temps de treball efectiu, d’acord amb el que s’estableix en el conveni col·lectiu (article 11.2.g ET).

5. Hi ha excepcions a l’aplicació de l’SMI? (disposició transitòria única)

En les normes vigents el dia d’entrada en vigor d’aquest reial decret de les comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de les entitats que integren l’Administració local que utilitzin el salari mínim interprofessional com a indicador o referència del nivell de renda per a determinar la quantia de determinades prestacions o per a accedir a determinades prestacions, beneficis o serveis públics, excepte disposició expressa en contra de les pròpies comunitats autònomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla o de les entitats que integren l’Administració local.

En qualssevol contractes i pactes de naturalesa privada vigents el dia d’entrada en vigor del Reial decret que utilitzin l’SMI com a referència a qualsevol efecte, tret que les parts acordin l’aplicació de les noves quanties de l’SMI.

6. Es pot embargar part de l’SMI que es percep? (article 607 CC i article 608 LEC)

D’acord amb l’article 27.2 ET: «El salari mínim interprofessional, en la seva quantia, és inembargable». Però també hi ha l’embargabilitat de retribucions superiors a la quantia de l’SMI que pogués percebre la persona treballadora. L’article 607 CC estableix les regles per als salaris, sous, jornals, retribucions o pensions que siguin superiors al salari mínim interprofessional.

El que es disposa en les regles anteriors no serà aplicable quan es procedeixi per execució de sentència que condemni al pagament d’aliments, en tots els casos en què l’obligació de satisfer-los neixi directament de la Llei, incloent-hi els pronunciaments de les sentències dictades en processos de nul·litat, separació o divorci sobre aliments deguts al cònjuge o als fills o dels decrets o escriptures públiques que formalitzin el conveni regulador que els estableixin. En aquests casos, així com en els de les mesures cautelars corresponents, el tribunal fixarà la quantitat que pot ser embargada (article 608 LEC).

Una excepció a això és al salari mínim que estalviï la persona treballadora, que sí que pot ser embargat per deutes amb Hisenda; així ho recull l’ATS de 26-09-2019 (rec. 889/2019).

7. Quins efectes té la pujada de l’SMI en la cotització? (article 119.U 1 i 2 LPGE 2021)

El Govern, després de mesos de negociació, no va incloure en els PGE 2021 la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), en la línia fixada durant els dos anys anteriors. En conseqüència, va decidir congelar-lo per al començament d’aquest exercici (disposició addicional 6a Reial decret-llei 38/2020), de manera que qualsevol previsió d’increment quedaria lligada a la recuperació econòmica. El principal efecte del canvi del salari mínim és la fi de la congelació de la base màxima de cotització a la Seguretat Social (article 119.U 1 LPGE 2021).

Recordem que el límit màxim de la base de cotització en tots els règims va quedar fixat en 4.070,10 euros/mensuals (o 135,67 euros diaris) a partir de l’1 de gener de 2021; mentre que el límit mínim és l’import del salari mínim interprofessional vigent, incrementat en un sisè. Les bases mínimes s’incrementaran, per tant, en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional (article 119.U.2 LPGE 2021). Tot això redundarà en un augment de la recaptació per les cotitzacions.

Pel que fa als treballadors del sistema especial per a treballadors domèstics, les bases s’incrementaran en el mateix percentatge en què augmenti el salari mínim interprofessional. No hi ha canvis en les bonificacions i reduccions de quotes socials (article 119.Quatre LPGE 2021).

8. Com afecta la pujada de l’SMI als treballadors autònoms? (disposició transitòria 4a Reial decret-llei 2/2021)

Amb l’increment de l’SMI puja la base de cotització mínima i, com a efecte, ho fa així mateix la quota de treballadors autònoms.

Els PGC preveien una pujada de les quotes que, finalment, es va congelar. Ara la quota ascendeix d’un 30,3 % a un 30,6 %, amb la pujada d’1,1 % a 1,3 % per contingències professionals; quant a la quota per cessament d’activitat, puja del 0,8 % a 0,9 %.

La pujada no s’aplica a aquest col·lectiu en la mateixa quantia: dependrà de la base de cotització de cada persona. En qualsevol cas, un treballador autònom que s’aculli a la base mínima (944,40 euros mensuals) abonarà 289 euros; un professional amb la base màxima (4.070,10 euros al mes) tindrà una quota de 1.245 euros.

Aquesta pujada també afecta els salaris dels empleats, si se’n tenen.

9. Quins efectes tindrà aquest increment en les prestacions i subsidis socials? (articles 161 i següents LGSS)

El principal efecte és l’increment en les bases reguladores de les prestacions de la Seguretat Social, ja que es produeix un augment salarial que afectarà un nombre considerable de persones treballadores, que suposa una millora en les bases, en les cotitzacions socials i en les futures pensions de jubilació (i altres prestacions, com la d’incapacitat permanent).

Algunes prestacions i subsidis socials requereixen que la persona no cobri més de l’SMI o un percentatge determinat d’aquest. Amb aquest increment hi haurà més persones que puguin tenir dret a sol·licitar aquestes prestacions o subsidis.

En el subsidi de desocupació l’increment és de 7,13 euros mensuals sobre el límit de rendes per a l’accés al subsidi de desocupació, i en la renda activa d’inserció és de 9,5 per a l’accés al subsidi agrari i a la renda agrària, fet que permetrà que pugui accedir a aquests subsidis més gent.

També s’incrementa la renda màxima per a accedir als subsidis per desocupació (com l’esgotament de prestació contributiva o l’ajuda a aturats més grans de 52 anys), que serà de 719,63 euros al mes (el 75 % del nou SMI). I el subsidi agrari d’Andalusia i Extremadura tindrà un límit de rendes inferior al nou SMI, 959,5 euros/mes.

En el cas específic de les prestacions de jubilació, per a calcular la base reguladora cal utilitzar les bases de cotització a la Seguretat Social els anys previs al fet causant (cessament en l’activitat laboral). Se sumaran les bases de cotització i, a partir del 2022, es dividirà per 350 (actualment la xifra és de 322) durant els 300 mesos anteriors al moment de la jubilació.

10. Com afecta en els salaris i indemnitzacions que pagui FOGASA?

FOGASA es fa càrrec del pagament dels salaris i indemnitzacions no pagades per l’empresa però fins a un límit màxim, límit que té en compte l’SMI vigent en el moment de la insolvència o concurs de l’empresa (article 33 ET).

Per al cas dels salaris, la quantia que pagarà FOGASA és l’SMI diari x 2, amb el prorrateig de les pagues extres, amb un límit màxim de 120 dies.

Per al cas de les indemnitzacions, la quantia que cal pagar és l’SMI diari x 2, amb un límit màxim d’1 any.