GESTORIA CASTELLS, S.L.P

Maig 2022

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Noves consultes de l’ICAC sobre comptabilitat

El passat mes de febrer de 2022 es van publicar a la pàgina web de l’Institut de Comptabilitat d’Auditoria i Comptes quatre noves consultes de comptabilitat del BOICAC 128, desembre 2021. En aquest article en resumim els punts més interessants."

A continuació sintetitzem les quatre consultes comptables publicades al BOICAC 128 de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, que versen sobre el registre d’un passiu per impost diferit en comptes consolidats, un immoble adquirit sense contraprestació per la compra d’un altre immobilitzat, l’aplicació de la RICAC d’ingressos per una empresa que aplica el PGC de pimes, i l’obligació d’informar en la memòria de la classificació per venciments d’actius financers.

Sobre la procedència del registre d’un passiu per impost diferit en comptes consolidats per la tributació per dividends derivat de la limitació al 95 % de l’exempció per dividends i plusvàlues establerta en l’article 21 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost de societats

La Llei de 11/2020 de 30 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2021 introdueix una sèrie de modificacions en la Llei de l’impost sobre societats (LIS), entre les quals hi ha la limitació de l’exempció sobre dividends i plusvàlues associades a participacions tant en entitats residents com no residents que, a partir de l’1-1-2021, serà només del 95 % de l’import d’aquests; de manera que, en termes generals, tributaran a un tipus final de l’1,25 %.

En relació amb l’anterior, en el cas d’un dividend que històricament s’aprova repartir l’any n+1 entre les societats que integren el grup, el consultant planteja les qüestions següents:

1. Si s’hauria de registrar un passiu per impost diferit en els comptes consolidats del beneficiari, encara que aquest repartiment no hagi estat aprovat per la junta general i com se n’hauria de determinar la quantia.

2. En cas afirmatiu, si es lliura a compte una quantitat l’any n del dividend que s’aprovarà l’any n+1, el passiu per impost diferit que s’ha de registrar correspondria només a la diferència entre el dividend que previsiblement s’aprovarà i la quantitat a compte ja lliurada.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la reglamentació comptable següent:

Sobre l’efecte impositiu derivat de la diferència entre el valor consolidat d’una participada i la base fiscal: a l’article 72 de les Normes per a la formulació dels comptes anuals consolidats, aprovades pel Reial decret 1159/2010, de 17 de setembre.

Sobre les diferències temporàries en consolidació: a l’article 13 de la Resolució del 9 de febrer de 2016, comptes anuals per a la comptabilització de l’impost sobre beneficis (RICAC de l’impost sobre beneficis).

Sobre la definició de base fiscal d’un actiu o passiu: a l’article 2.9 de la RICAC de l’impost sobre beneficis.

Sobre les diferències entre el valor consolidat d’una participada i la base fiscal: a l’article 16 de la RICAC de l’impost sobre beneficis.

Sobre la definició de diferències permanents: a l’article 2.8 de la RICAC de l’impost sobre beneficis.

Pel que fa a la norma fiscal, l’ICAC ens recorda que l’article 21.1 de la LIS regula l’exempció dels dividends i participacions en beneficis procedents d’entitats tant residents com no residents a Espanya, sempre que es compleixin els requisits reflectits en aquest apartat. La modificació introduïda a la LIS fa que se’n redueixi en un 5 % l’exempció aplicable.

A partir dels fonaments anteriors, l’ICAC conclou el següent:

a) Sorgirà una diferència temporària imposable si hi ha diferència entre el valor comptable consolidat i la base fiscal d’una inversió que pugui tenir incidència en la càrrega tributària futura. En conseqüència, i respecte del cas plantejat, on sembla que concorreria una proposta d’aplicació de resultat, malgrat que no hagi estat aprovada encara per la junta general, en la mesura que hi hagi una diferència temporària amb incidència en la càrrega tributària futura i no es compleixin els supòsits previstos en l’apartat 4 de l’article 16 de la RICAC que implicarien el no reconeixement de la diferència temporària, el beneficiari haurà de registrar el passiu corresponent per impost diferit.

b) En resposta a la segona pregunta, si es lliura una quantitat a compte dins de l’any n del dividend que s’aprovarà l’any n+1, es confirma que el passiu diferit que s’ha de registrar correspondria només a la diferència entre el dividend que previsiblement s’aprovarà i la quantitat a compte ja lliurada.

Sobre el tractament comptable del lliurament sense contraprestació d’un immoble en la compra d’un altre immobilitzat

En concret, es tracta que el consultant ha adquirit un immoble per un import determinat i rep un altre bé accessori de la mateixa naturalesa (immoble) i funcionalitat diferent sense desemborsar cap quantitat en virtut d’una campanya promocional de la societat venedora. La consulta tracta sobre com s’ha de comptabilitzar l’immoble adquirit sense contraprestació.

Per fonamentar la resposta, l’ICAC acudeix a la reglamentació següent:

Principi de fons econòmic sobre forma jurídica: a l’article 34.2 del Codi de Comerç.

Definició i desenvolupament del concepte de «valor raonable»: al punt 2 dels Criteris de valoració del marc conceptual de la comptabilitat, inclòs a la primera part del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre.

A partir dels fonaments anteriors, l’ICAC conclou que:

a) Analitzat el fons econòmic de l’operació descrita en la consulta, l’obtenció del segon immoble porta causa de ser l’adquirent de l’immoble principal. Per tant, comptablement, s’haurà d’analitzar l’operació en conjunt, la contraprestació lliurada i els actius rebuts.

b) Els béns inclosos en l’immobilitzat material es valoraran pel preu d’adquisició o cost de producció. Per identificar el preu d’adquisició de cada immoble, la consultant haurà de distribuir la contraprestació lliurada en proporció als valors raonables d’aquests actius.

Es plantegen diverses qüestions relacionades amb l’aplicació de la Resolució de 10 de febrer de 2021 de l’ICAC, per la qual es dicten normes de registre, valoració i elaboració dels comptes anuals per al reconeixement d’ingressos pel lliurament de béns i la prestació de serveis (RICAC d’ingressos) per una empresa que aplica el PGC de pimes

En concret, el consultant fa referència al que s’indica en l’apartat III de la introducció de la RICAC d’ingressos sobre la possibilitat de l’aplicació subsidiària d’aquesta per les empreses que apliquin el PGC de pimes en absència d’un desenvolupament exprés de l’operació al seu marc d’informació financera.

A partir dels fonaments anteriors, el consultant interpreta que el reconeixement d’ingressos al PGC de pimes no s’ha alterat per la reforma comptable de 2021 i que una empresa que apliqui el PGC de pimes podrà optar-hi, però no està obligada a aplicar la RICAC d’ingressos i planteja en concret el tractament comptable de les operacions següents dutes a terme per una empresa que aplica PGC de pimes:

1. Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte (article 21 RICAC ingressos): una societat limitada que incorre en costos que compleixen els requisits de l’article 21 de la RICAC d’ingressos per a l’activació com a costos d’obtenció de contractes. Es planteja si en l’exercici 2021 pot triar entre activar o no activar aquests costos, o bé està obligada a activar aquests costos com estableix la RICAC.

2. Vendes amb dret a devolució (article 24 RICAC ingressos): la societat efectua vendes amb dret a devolució, segons el que regula <l’article 24 de la RICAC d’ingressos. Es planteja si, en els comptes anuals de l’exercici 2021, la societat pot triar entre reconèixer o no registrar el passiu per reemborsament estimat, o bé està obligada a aplicar la normativa d’aquesta RICAC i reconèixer en l’inventari les existències que estimen que seran retornades.

3. Acords de cessió de llicències (article 29 RICAC d’ingressos): Habitualment, la societat celebra acords de cessió de llicències amb tercers, com els supòsits previstos en l’article 29 de la RICAC. Es planteja si pot triar entre aplicar o no aplicar aquesta normativa o ha de comptabilitzar aquests acords segons el que regula el citat <article 29 de la RICAC.

Doncs bé, després de recordar-nos que en absència d’un desenvolupament exprés de l’operació en el seu marc d’informació financera hi ha la possibilitat d’aplicació subsidiària recollida a l’apartat 2 de l’article 1 de la RICAC, l’ICAC respon el següent:

Costos incrementals de l’obtenció d’un contracte (article 21 RICAC ingressos)

Pel que fa als costos en què incorre una societat i que compleixen els requisits establerts a l’article 21 de la RICAC per a l’activació com a costos d’obtenció de contractes, cal indicar que el tractament establert per la RICAC d’ingressos, respecte del fet que, en principi, aquests costos es qualifiquen com una despesa periodificable que s’imputarà en la partida Altres despeses d’explotació del compte de pèrdues i guanys en funció de les característiques del contracte i la transferència al client dels béns o serveis, no suposa una novetat.

La RICAC de 14 d’abril de 2015, per la qual s’estableixen criteris per a la determinació del cost de producció, estableix a la norma setena que les comissions de vendes, que considerant el fons econòmic són assimilables als costos d’obtenció de contractes, s’imputaran a l’exercici en què es reportin els ingressos produïts per aquestes vendes; per tant, seran, si és procedent, objecte de periodificació.

Per tant, en aquest cas sí que hi ha un desenvolupament exprés de l’operació en el seu marc d’informació financera, de manera que, segons la RICAC de 14 d’abril de 2015, aquests costos s’activaran, tret que, per la naturalesa que tinguin, s’hagin d’incloure en l’abast d’una altra norma.

Vendes amb dret a devolució (article 24 RICAC ingressos)

En el cas de vendes amb dret a devolució, tenint en compte la norma de registre i valoració (NRV) 17a Provisions i contingències del PGC de pimes, i que, en la quarta i cinquena part d’aquesta, es preveu el compte 4999. Provisió per a altres operacions comercials, en la qual es recollirà la provisió per a cobertura de despeses per devolucions de vendes, garanties de reparació, revisions i altres conceptes anàlegs, es pot entendre que hi ha un tractament exprés per a aquesta mena d’operacions, de manera que l’empresa ha de reconèixer l’ingrés de la venda i, a partir de la seva experiència històrica, ha de dotar la provisió corresponent.

Acords de cessió de llicències (article 29 RICAC d’ingressos)

Sobre els acords de cessió de llicències amb tercers, és a dir, els supòsits previstos a l’article 29 de la RICAC, si l’empresa té dubtes de si el tractament comptable que aplicava fins llavors en aquestes operacions respon a la imatge fidel, com que no hi ha una regulació expressa en el PGC de pimes ni en la seva normativa de desenvolupament, l’empresa podrà aplicar de manera subsidiària a aquests acords el que es regula en l’article 29 de la RICAC.

Sobre l’obligació de subministrar informació en la memòria de la classificació per venciments dels actius financers que tinguin un venciment determinat o determinable

El consultant fa referència a la lletra d) Classificació per venciments, del subapartat 9.2.1 Informació relacionada amb el balanç, de l’apartat 9a Instruments financers, sobre el contingut de la memòria inclòs en la tercera part del PGC, segons la versió que ha estat derogada pel Reial decret 1/2021, de 12 de gener, de modificació del Pla General de Comptabilitat (PGC), aprovat pel Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre. La consulta versa sobre l’obligació de continuar informant en la memòria per als actius financers que tinguin un venciment determinat o determinable sobre els imports que vencin en cadascun dels cinc anys següents al tancament de l’exercici i de la resta fins a l’últim venciment.

Tal com assenyala el consultant, amb la nova redacció del <Reial Decret 1/2021, ha desaparegut l’esmentada lletra d) Classificació per venciments. No obstant això, la informació referida als passius financers que tinguin un venciment determinat o determinable ara s’exigeix de manera expressa en l’apartat b) Risc de liquiditat, del subapartat 9.3.2 Informació quantitativa.

En relació amb els actius financers, si bé no hi ha una cita expressament en la redacció actual referida al contingut en memòria, l’ICAC considera que aquesta informació ha de continuar subministrant-se perquè els comptes anuals compleixin amb l’objectiu de la imatge fidel i que es proporcioni al subapartat 9.3.2 Informació quantitativa, a la lletra b) Risc de liquiditat.