GESTORIA CASTELLS, S.L.P

Setembre 2022

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

LABORAL

PENSIÓ DE JUBILACIÓ CONTRIBUTIVA I PRESTACIÓ ECONÒMICA D’IMV

Reial decret 453/2022, de 14 de juny, pel qual es regula la determinació del fet causant i els efectes econòmics de la pensió de jubilació en la modalitat contributiva i de la prestació econòmica d’ingrés mínim vital, i es modifiquen diversos reglaments del sistema de la Seguretat Social que regulen diferents àmbits de la gestió (BOE núm. 142 de 15 de juny de 2022).

Entrada en vigor: 16 de juny de 2022.

El Reial Decret 453/2022, de 14 de juny, ha establert unes normes específiques per a la presentació i determinació de la data del fet causant de la pensió de jubilació, amb la finalitat d’ampliar la protecció atorgada i adequar-la als canvis sociolaborals i a l’evolució econòmica produïda des que es va aprovar la dispersa i, en molts casos, rígida normativa que regeix aquesta institució.

És important matisar que el fet causant de la pensió de jubilació es fixa en la data en què, pel fet de reunir-se tots els requisits exigits, es causa dret a la prestació, amb una incidència en el càlcul i en els efectes econòmics d’aquesta, cosa que determina que, a vegades, una mateixa persona tingui la possibilitat teòrica d’accedir a la jubilació en dates diferents i sota circumstàncies diverses, així com que la pensió que pogués correspondre-li en cada cas tingui un contingut i uns efectes no sempre coincidents.

Per tant, i amb la finalitat d’evitar les conseqüències negatives per als treballadors que poden derivar-se de la data en què la normativa fixa el fet causant de la pensió de jubilació en uns certs supòsits, el Reial Decret en flexibilitza la determinació i possibilita, amb unes certes limitacions derivades del mateix concepte de jubilació, que sigui l’interessat qui indiqui la data en què, reunides les condicions per a fer-ho, s’ha de fixar. Es reforça així tant el caràcter voluntari que ha de presidir l’accés a la pensió de jubilació com l’autonomia per a decidir-ne el moment i les circumstàncies.

Aquesta novetat s’aplica a tots els règims del sistema de Seguretat Social, i totes les modalitats de jubilació, amb l’excepció de les jubilacions parcials, que queden excloses, i a les quals s’aplica la regulació específica.

Així, en la modalitat contributiva, la pensió s’entendrà causada en la data que indiqui a aquest efecte la persona interessada a l’hora de formalitzar la sol·licitud corresponent. Aquesta data haurà d’estar compresa dins dels tres mesos anteriors o posteriors al dia de presentació de la sol·licitud, o coincidir amb aquest, tret que es presenti fora del territori espanyol en virtut d’una norma internacional, i en aquest cas la sol·licitud haurà de formular-se en el termini previst en la legislació del país en què es formuli.

Aquesta data indicada per la persona interessada serà la que es tindrà en compte a l’efecte de considerar la situació d’alta, assimilada a la d’alta o de no alta ni assimilada, i altres circumstàncies d’aquesta persona, que serviran de base per a determinar si té dret a la pensió sol·licitada, així com, si és el cas, el contingut d’aquesta, sense perjudici de la data en què hagi de fer efecte econòmic en cada cas.

Excepcions quan la pensió de jubilació es causi des de diverses situacions

Si el sol·licitant està en alta en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social, la pensió s’entendrà causada el dia de la baixa en el règim corresponent a conseqüència del cessament en el treball per compte propi o aliè.

En el cas d’alta al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) per tenir la condició de religiós de l’Església Catòlica o d’alta al Sistema Especial per a Treballadors per Compte d’altri Agraris, la pensió s’entendrà causada el dia de la baixa en el règim corresponent.

En les situacions assimilades a l’alta per trasllat del treballador fora del territori de l’Estat al servei d’una empresa espanyola, la pensió s’entendrà causada en la data del cessament en el treball.

En les situacions assimilades a l’alta per excedència forçosa pel fet d’ocupar un càrrec públic, la pensió s’entendrà causada en la data del cessament en el càrrec o funcions.

En el cas de l’extinció dels convenis especials aplicables als diputats i senadors de les Corts Generals, als membres dels parlaments i governs de les comunitats autònomes o als espanyols que ostentin la condició de funcionaris o empleats d’ONG, la pensió s’entendrà causada el dia d’extinció del conveni especial.

En el supòsit d’extinció de la prestació per desocupació o del subsidi per desocupació, inclòs el de majors de 52 anys, pel compliment de l’edat ordinària que s’exigeixi en cada cas pel fet de causar dret a la pensió contributiva de jubilació, el fet causant de la pensió de jubilació tindrà lloc el dia de compliment d’aquesta edat.

Moment de presentació de la sol·licitud

En qualsevol supòsit, cal presentar la sol·licitud amb una antelació màxima de 3 mesos a la data del fet causant o en qualsevol moment posterior, però llavors l’efecte econòmic es veurà limitat a una retroacció màxima de 3 mesos anteriors.

Si l’accés a la pensió de jubilació s’efectua per compatibilitzar-la amb la jubilació activa de l’article 214 LGSS (jubilació activa), obligatòriament ha de presentar-se dins dels tres mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

Prescripció del dret

El dret de reconeixement de la pensió de jubilació no prescriu, i els efectes econòmics del reconeixement del dret a la pensió es produiran, amb caràcter general, a partir de l’endemà del dia en què es produeixi el fet causant.

Efectes econòmics

A partir de l’endemà del dia del fet causant, tret que la sol·licitud sigui posterior en més de 3 mesos al fet causant, en què l’efecte retroactiu màxim serà trimestral.

En els supòsits d’extinció de la desocupació o subsidi per aconseguir l’edat ordinària de jubilació, la data d’efectes econòmics és la de l’extinció d’aquella desocupació o subsidi, però llavors vinculat al fet que la sol·licitud es presenti en els 3 mesos següents a la resolució ferma d’extinció. En cas contrari, retroactivitat màxima de 3 mesos des de sol·licitud.

Es manté vigent el mecanisme d’invitació al pagament de l’article 47.1 LGSS que pot modificar la data d’efectes econòmics de la pensió a un moment posterior al del fet causant.

FISCAL

NOVA PRÒRROGA DELS ARTICLES 199 BIS I 199 TER DE LA «DIRECTIVA DE L’IVA»

Directiva (UE) 2022/890 del Consell de 3 de juny de 2022, per la qual es modifica la Directiva 2006/112/CE pel que fa a la pròrroga del període d’aplicació del mecanisme opcional d’inversió del subjecte passiu en relació amb determinats lliuraments de béns i prestacions de serveis susceptibles de frau, i del mecanisme de reacció ràpida contra el frau en l’àmbit de l’IVA (DOUEL de 8 de juny de 2022).

Entrada en vigor: 11 de juny de 2022.

La Directiva 2006/112/CE del Consell permet que els Estats membres apliquin, opcionalment, el mecanisme d’inversió del subjecte passiu per al pagament de l’IVA d’uns certs lliuraments de béns i prestacions de serveis preestablertes que siguin susceptibles de frau; en particular, del frau intracomunitari de l’operador desaparegut (article 199 bis). Aquesta Directiva també estableix la mesura especial del mecanisme de reacció ràpida (article 199 ter), que ofereix als Estats membres, en determinades condicions estrictes, un procediment més ràpid que permet l’aplicació del mecanisme d’inversió del subjecte passiu, del qual resulta una resposta més adequada i eficaç a un frau sobtat i massiu. El període d’aplicació de tots dos mecanismes finalitzava el 30 de juny de 2022.

La Comissió va adoptar dues propostes legislatives per a la introducció del règim definitiu de l’IVA, l’objectiu del qual és proporcionar una resposta global al frau de l’operador desaparegut. Aquestes propostes, l’entrada en vigor de les quals estava prevista inicialment per a l’1 de juliol de 2022, es continuen negociant al Consell i és previsible que ni s’adoptin abans d’aquesta data, ni entrin en vigor en aquesta.

Pròrroga del mecanisme d’inversió del subjecte passiu i el mecanisme de reacció ràpida

Tots dos mecanismes han demostrat la utilitat com a mesures temporals i específiques. La seva expiració privaria els Estats membres d’uns instruments eficients per a lluitar contra el frau.

Pròxima la data d’expiració de les mesures establertes en tots dos articles, es fa necessària una pròrroga, amb la finalitat que hi hagi temps suficient perquè es concloguin les negociacions al Consell sobre el «règim definitiu de l’IVA» i es continuïn desenvolupant normes d’informació modernitzades i instruments per a combatre l’evasió fiscal.

En conseqüència, l’aplicació de tots dos preceptes es prorroga fins al 31 de desembre de 2026.

IMPULS A LA REHABILITACIÓ RESIDENCIAL

Llei 10/2022, de 4 de juny, de mesures urgents per impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (BOE núm. 142 de 15 de juny de 2022).

Entrada en vigor: 16 de juny de 2022.

Són tres els motius que fan necessari adoptar mesures en l’àmbit de la fiscalitat, millores en el règim de les comunitats de propietaris i en l’establiment de mesures en l’àmbit del finançament a les actuacions de rehabilitació, entre altres, fites marcades al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència:

1. El greu deteriorament del parc edificatori i de l’habitatge.

2. La importància que Espanya respongui amb la màxima agilitat als reptes nacionals i europeus en matèria de rehabilitació edificatòria.

3. L’oportunitat de destinar a curt termini un volum de recursos important en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Deducció en l’IRPF per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges (article 1)

Aquesta Llei 10/2022, de 4 de juny, recull les modificacions a la Llei 35/2006, de 28 de novembre, que ja van ser publicades en el Reial decret llei 19/2021, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a impulsar l’activitat de rehabilitació edificatòria en el context del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, publicat en el BOE del passat 6 d’octubre de 2021.

Es modifica la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost de la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels Imposts de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, per introduir tres noves deduccions temporals en la quota íntegra estatal de l’impost aplicables sobre les quantitats invertides en obres de rehabilitació per a la millora de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per a l’ús com a habitatge:

1a. Deducció per obres que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per a l’ús com a habitatge: deducció de fins a un 20 % de les quantitats satisfetes per les obres dutes a terme des del 6-10-2021 fins al 31-12-2022, amb una base màxima de deducció de 5.000 € anuals, sempre que les obres fetes contribueixin a una reducció d’almenys un 7 % en la demanda de calefacció i refrigeració.

2a. Deducció per obres que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’habitatge habitual o arrendat per a l’ús com a habitatge: deducció de fins a un 40 % de les quantitats satisfetes per les obres dutes a terme des del 6-10-2021 fins al 31-12-2022, fins a un màxim de 7.500 € anuals, sempre que les obres fetes contribueixin a una reducció d’almenys un 30 % del consum d’energia primària no renovable, o millorin la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe energètica «A» o «B», en la mateixa escala de qualificació.

3a. Deducció per obres de rehabilitació que millorin l’eficiència energètica en edificis d’ús predominant residencial: aplicable sobre les quantitats satisfetes pel titular de l’habitatge per les obres dutes a terme des del 06-10-2021 fins al 31-12-2023, en les quals s’obtingui una millora de l’eficiència energètica del conjunt de l’edifici en el qual se situa, sempre que s’acrediti mitjançant un certificat d’eficiència energètica, una reducció del consum d’energia primària no renovable d’un 30 % com a mínim, o bé, la millora de la qualificació energètica de l’edifici per obtenir una classe energètica «A» o «B».

El contribuent titular de l’habitatge podrà deduir-se fins a un 60 % de les quantitats satisfetes, fins a un màxim de 15.000 euros.

A més s’estableix que no s’integraran en la base imposable de l’IRPF les ajudes concedides en virtut dels diferents programes establerts en el Reial decret 853/2021, de 5 d’octubre, pel qual es regulen els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Modificació en el règim de les comunitats de propietaris (article 2)

S’estableixen modificacions en el règim de les comunitats de propietaris establert en la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, aplicable a les obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici o la implantació de fonts d’energia renovable d’ús comú, establint un règim de majoria simple per a la realització d’aquestes obres i per a la sol·licitud d’ajudes i finançament per al seu desenvolupament.

Modificació del text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana (article 3)

Es modifica el text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat per Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, amb la finalitat de reforçar les facultats de les comunitats de propietaris amb plena capacitat jurídica per a les operacions creditícies, tant les relacionades amb el compliment del deure de conservació, com amb la rehabilitació i millora dels edificis.

Línia d’avals i límits per a la cobertura parcial del finançament d’obres de rehabilitació (article 4 i disposició addicional primera)

Es crea una línia d’avals per a la cobertura parcial per compte de l’estat del finançament d’obres de rehabilitació que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica dels edificis d’habitatge i que ofereix cobertura perquè les entitats de crèdit puguin oferir préstecs amb un termini de devolució de fins a 15 anys. S’han de complir els requisits següents:

Les quanties objecte de la cobertura hauran de dedicar-se exclusivament al pagament de les obres de rehabilitació sempre que contribueixin a la millora de l’eficiència energètica dels edificis.

Podran accedir a aquests avals tots els propietaris o comunitats de propietaris que hagin de fer obres de rehabilitació.

La verificació del compliment dels requisits dels beneficiaris de la línia d’avals la farà ex post el Ministeri de Transports Mobilitat i Agenda Urbana.

El límit màxim que podrà concedir-se en la línia d’avals serà de 1.100 milions d’euros, i es podrà aplicar per acord del Consell de Ministres el romanent no aplicat a la línia d’avals per a la cobertura per compte de l’Estat del finançament a arrendataris en situació de vulnerabilitat social i econòmica a conseqüència de l’expansió de la COVID-19.