GESTORIA CASTELLS, S.L.P

Desembre 2022

APARTATS DEL BUTLLETÍ

Ayuda
x

Ayuda a la busqueda de artículos

La búsqueda se realizará sobre los artículos que pertenezcan a las publicaciones del producto seleccionado.

Si introducimos más de una palabra, el resultado de la búsqueda será todos los artículos que contengan al menos una de las palabras.

Si introducimos varias palabras entre comillas, el resultado de la búsqueda será todo artículo en el que aparezca exactamente la frase escrita en el buscador.

Ejemplo: "Obligaciones del empresario"

Reduflació: menys producte al mateix preu

Els preus pugen més del que sembla. Aquesta és l’alerta llançada per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) d’Espanya. La reduflació és una estratègia que consisteix a disminuir de manera quasi imperceptible la mida o la quantitat del producte mantenint-ne el preu o, fins i tot, augmentant-lo.

Cada vegada és més difícil arribar a final de mes amb la pujada constant dels preus d’aliments. Ja sigui per vagues, manca de subministres, encariment de l’energia, aturades o guerres, el cas és que l’IPC es va disparar fins als dos dígits en els mesos estivals, els registres més alts des del 1985, i actualment continua en percentatges alts. Davant aquesta situació, les empreses prenen mesures. Tracten de mantenir els marges sense encarir els productes per no perdre clients. Una opció possible per a reduir costos és reformular el producte amb ingredients més barats. Però és més fàcil reduir-ne la quantitat.

La reduflació és una estratègia que consisteix a disminuir de manera quasi imperceptible la mida o la quantitat del producte mantenint-ne el preu o, fins i tot, augmentant-lo. És d’ús habitual en els productes opacs. Els obres i.… sorpresa! Un exemple típic és el de les bosses de patates fregides amb més i més aire i menys xips, encara que afecta també la pasta, els iogurts, les conserves, els congelats i els productes de drogueria com ara suavitzants, xampús o detergents.

És una pujada de preus encoberta, ja que en gran part dels casos controlem el preu del producte que adquirim, però no el pes.

Aquest fenomen va ser bateja en la dècada del 2010, en els mitjans anglosaxons, com shrinkflation, un acrònim de shrink, que significa reducció, i flation, referit al procés d’inflació.

La primera reduflació potser fou la que va fer el 1987 American Airlines, quan va estalviar 40.000 dòlars a l’any suprimint una única oliva a les amanides que servia als passatgers.

La mateixa Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ja va denunciar el mes d’octubre passat que algunes marques venien menys producte pel mateix preu. «Hem detectat que alguns fabricants d’aliments redueixen el contingut dels envasos entre un 5 % i un 10 % per despistar els consumidors i que no es noti la pujada de preu».

Un 7 % dels 238 productes analitzats per l’OCU han reduït la mida. «La tàctica ha estat utilitzada per Pescanova (en els lloms de lluç), Danone (cinc grams menys en un iogurt), Gallo, Cola-Cao, Tulipán i, recentment, hem vist també un parell de casos a Revilla i Campofrío», explica el portaveu Enrique García. Són petites diferències de mida, diu, com ara posar 10 grams menys de xoriço a l’envàs i continuar venent-lo a 1 euro.

Iogurts Activia (5 grams menys), el pot de Cola-Cao (perd 40 grams), la margarina de Tulipán (50 grams menys), els Doritos (5 unitats menys per bossa) i els espaguetis i macarrons de Gallo, que aparenten haver pujat tan sols el 3,7 % i 4,1 %, respectivament, quan realment, si tenim en compte el contingut nou, han fet una forta pujada del 15,2 % i el 15,7 %, respectivament.

De vegades, aquests canvis en els envasats o en les quantitats s’argumenten dient que es redueixen les mides per eliminar calories o que responen a una decisió comercial per les modificacions en els hàbits de consum, en la demanda del client, però també hi ha raons d’estalvi en costos, que poques vegades són admeses.

En algun cas pot ser una pràctica fraudulenta?

Sempre que les noves quantitats apareguin en els envasos la tàctica és legal, encara que «es considera un engany perquè el marge comercial continua sent el mateix i qui perd és el consumidor».

Fonts del Ministeri de Consum indiquen que la vigilància per a detectar si es produeixen irregularitats en el sector depèn a Espanya de les comunitats autònomes i que no li ha arribat cap denúncia en aquest sentit.

La reducció del la mida dels productes, a més de ser una pràctica poc ètica, de vegades pot ser més polèmica que apujar els preus directament. Va ser el cas de Toblerone. El fabricant va provocar el rebuig dels consumidors quan va posar més espai entre els pics de les populars xocolatines per reduir-ne el pes i el cost.

Finalment, l’empresa Mondelez International ho va haver de reconéixer i va acceptar públicament que la decisió de canviar la forma de la barra, amb la pèrdua de pes consegüent, es va destinar a mantenir el producte accessible per als clients, pels elevats costos internacionals del cacau.

És una estratègia utilitzada en períodes de crisis econòmiques i en etapes inflacionistes com la que viu Espanya actualment. La crisi estreny i ja no és suficient, únicament, buscar els preus més barats: ara toca comparar i mirar amb detall qualsevol producte del cistell d’anar a comprar. El que sempre hem de fer és mirar el preu per quilo o per litre, una cosa que la llei obliga a posar als establiments comercials.

I un avís als navegants… tal com diu Eduardo Irastorza, professor de l’OBS Business School: «Aquest fet hauria de preocupar les marques, perquè un client enfadat és 10 vegades més actiu que un defensor de la marca, un risc que no pot assumir en un moment tan crític. Abans, això mateix podia trigar setmanes a expandir-se, però en els temps actuals, una mala praxis corre como la pólvora per les xarxes socials».